EL RETORN DE "LA CULEBRILLA CENTRÍFUGA"

El Director ha tornat a experimentar amb substàncies.

És per tots coneguda l’afició del Grandíssim per dur el seu cos a experimentar amb diferents sensacions i estats. Milers de dones poden subscriure aquesta dada, però sobretot milers de facultatius d’arreu del nostre país.

En aquesta ocasió el Director ha volgut provar les noves instal·lacions del nou Institut Dexeus. Sabran que el prestigiós centre mèdic i universitari ha inaugurat recentment les seves novíssimes instal·lacions al carrer Sabino de Arana, que succeeixen a les ja clausurades del Passeig de la Bonanova.

El Director va contactar recentment amb el seu estimat Dr. Sanchozstein, que en el passat va estudiar a fons els genolls i d’altres òrgans vitals del Zepel.línic, i li va pregar que li tornés a mirar el menisc intern del genoll esquerra , que tants problemes li estava ocasionant darrerament.

Una vegada més, el Director es va amorrar a la màquina de l’anestèsia fins que unes infermeres contractades expressament per l’staff de l’Hotel Blues, (amb uniforme oficial talla XXS, còfia i mitges blanques amb lligacames i sabates de taló blanques) el varen separar de la font de l’anestèsic. Testimonis presencials asseguren que el Director no va parar de demanar morfina per a un amic, oferint grans quantitats de diners d’Emili Dragone. Mentrestant, el Dr. Sanchozstein va tornar a fer una obra d’art amb el genoll esquerra del Director i les ofertes d’equips de futbol americà s’acumulen ja a la bústia de l’Hotel, per tal de fitxar-lo com a xutador oficial.

Però totes seran refusades perquè el Director només té un objectiu. El Director només va fer una pregunta en acabar la intervenció al seu estimat Dr. Sanchozstein:

“Dr., podré tornar a ballar com Mick Jagger?”

I el Dr. Sanchozstein li va contestar després d’un tens silenci tot eixugant-se les llàgrimes dels ulls:

 “Zepel.línic. El seu famós pas de "La Culebrilla Centrífuga” tornarà a ser admirat quan baixi les escales d l’Hotel Blues”.

Així doncs, aquest diumenge, tots a ballar al ritme que marquin els autentics amos i senyors del blues a les ones, Chino, Dragone, Cuberes, Tio, i com no el gran “Rodillas de Cristal”, l’incommensurable i rasurable Director.

Per cert, els “set list” dels darrers programes varen ser els següents. I ja sabeu, si us ho vàreu perdre, ploreu com a truges:

 Diumenge 7/10/07: 

(I can’t get no) Satisfaction – The Rolling Stones (40 licks)

Who’s Listenin’ In – Walter Trout & Coco Montoya  (Walter Trout & Friends- Full Circle)

Too many cooks (Spoil The Soup) – Mick Jagger (The Very Best Of)

Fast Eddie – Watermelon Slim & The Workers (The Wheel Man)

Spirit in the Sky – The Blind Boys of Alabama (Atom Bomb)

Crossfire – Stevie Ray Vaughan & Double Trouble (3CD Box Set)

Hell At Home – Sonny Landreth (The Road We’re On)

Hard Times – Eric Clapton (Journeyman)

Revolution – Derek Trucks Band (Songlines)

Checkin’ Up My Baby – Mick Jagger (The Very Best Of)

Lateral Climb – Robben Ford (Truth)

 A més, entrevista amb Oriol Carbonell, Director Artístic del XX Festival de Blues De Cerdanyola, i blues en directe amb Hernan “Chino” Senra. 

Diumenge 14/10/07:

 I Feel Free – Cream (Fresh Cream)

Let The Music Set You Free – Popa Chubby (Deliveries After Dark)

Soul Man – Sam & Dave (Soul 4CD Box Set)

Milion Miles – Alvin “Youngblood” Hart (Tengled Up in Blues. Songs of Bob Dylan)

Suitcase – Keb’ Mo’ (Suitcase)

Jelly Roll – Joe Bonamassa (Sloe Gin)

I Can’t Be Satisfied – Eric Sardinas (Treat Me Right)

Sally Likes To Run – Popa Chubby (Deliveries After Dark)

Why Don’t We Do It In The Road – Jimmy Thackery & The Drivers (Blues White Album)

One Man’s Ceiling is Another Man’s Floor – Robben Ford & Susan Tedeschi (Truth)

Midnight Rambler – The Rolling Stones (Let It Bleed)

Black Cat Blues – Cafe R&B (Black & White)

Moving South – Bob Margolin (My Blues & My Guitar)