NADIE LE TOCA LOS HUEVOS A JESÚS
Aquesta és la frase més repetida pels habitants de l’hotel en les darreres dates. I es que a l’Hotel Blues han passat moltes coses des del Nadal cap aquí.
Abans de les festes nadalenques, la FIDPRDB (Federació Internacional De Programes Radiofònics De Blues), va amonestar a l’establiment, per el que varen anomenar una “baixada en el nivell musical”. El fins el moment anomenat Zepel.línic, va reunir el gabinet de crisi.Un cop acabada la reunió, el Director li va tornar el seu gabinet a Crisi i va dur a terme un acte que mai ningú hauria esperat que fes un home de la seva categoria i trajectòria. Donar la cara.
I ho va fer en una declaració solemne expressada en aquests termes:
“Em sua la polla el que diguin els borratxos carcamals aquests de la puta FIDPRDB, la RCMPCII, els CTRESPEO dels collons o la mare que va parir a Peneque. L’únic que passa aquí és que no ens surt de la borsa escrotal de fer-ho millor. Feia temps que el meu estimat i de vegades no prou ponderat Emili Dragone ho venia dient, “... és que no s’ho mereixen...””, en al·lusió al mèrits dels oients i a l’altíssima qualitat dels continguts dels programes parits a l’Hotel Blues. Les crítiques varen arribar de sectors totalment dirigits i mal aconsellats (El clan del cartero, los taberneros españuflos, etc...) i feien referència al recurs valent i arriscat del director de programar tres versions diferents d’un mateix tema en un sol programa, al fet que en el següent programa no sonés ni un sol blues blues, o als sorolls insuportables que varen entorpir el discurs de tot un Lluís Coloma en el darrer programa de l’any.
“Crítiques d’uns envejosos fills de puta” fa filosofar, des del més profund respecte per la llibertat d’expressió, el gran Director.
Alguns rotatius, però, no varen respectar la trajectòria de tan il·lustre establiment i ràpidament varen enterrar la llegenda, demostrant així quant de mal pot crear l’enveja produïda per l’ens que en la seva gènesi respon al nom de admiració.
Tota aquesta caça de bruixes va arribar al seu límit en les vacances de Nadal, quan ocultes en la nit, aprofitant l’absència de personal i el tancament vacacional de l’Hotel Blues, i alimentades pel verí de les forces del mal abans esmentades, una parella de aprenentes a lladregotes varen profanar el sagrat temple de la sabiduria blusera de Badalona amb l’intent de cometre un robatori i varen haver de sortir amb la cua entre cames empaitades per l’únic equip de seguretat format per menys d’un ésser humà: Igor.
Passats els mals tràngols, i desprès que Hans visités, amb l’objectiu de crear un espai de diàleg per a l’entesa entre les fonts que alimentaven les veus que s’alçaven contra els continguts del programa i la Direcció de l’Hotel Blues, l’any ha començat amb un clima càlid i engrescador pel que fa l’anàlisi de les grans publicacions especialitzades:
“Els nois van pel segon programa de l’any i han començat a donar senyals d’una clara recuperació.” (Mojo)
“Blues demolidor a Badalona” (New Musical Express)
“Hotel Blues. What else?” (Rollig Stone)
“Nadie le toca los huevos a Jesús” (Blog del programa. O sigui, el que esteu llegint ara)
I es que, amb aquests dos primers set-list de l’any, hi ha algú que dubti sobre qui domina el blues a les ones?:
HOTEL BLUES
Data: 13/1/2008
Tema | Autor/Album | Track | |
1 | Sweet little rock n’ roller | Rod Stewart / Best of | 12 |
2 | Love don’t care | Tommy Castro / Painkiller | 1 |
3 | I Still want to be your baby (take me like I am) | Bettye laVette/ The scene of the crime | 1 |
4 | Look at little sister | Stevie Ray Vaughan / Soul to soul | 3 |
5 | Boom Boom | John Lee Hooker / Hooker (4CD Box set) | 9 |
6 | When I’m Drinking | J.B. Lenoir / Martin Scorsese presents the blues | 12 |
7 | Do you fell me | Anthony Hamilton / American Gangster OST | 1 |
8 | I can’t quit you baby | Otis Rush / Double Trouble | 10 |
9 | I didn’t know much about education | Otis Taylor / Below the fold | 7 |
10 | Ride with me | Long John Hunter / Ride with me | 1 |
11 | Border town blues | Mannish Boys / Big Plans | 1 |
12 | Ain’t that loving you | Derek Trucks Band/ Larry McCray/ Jimmy Harving. Warren Haynes Presents: The Benefit Concert vol.1 | 8 |
13 | Checkin’ up on my baby | Hank Shocklee / American Gangster OST | 9 |
HOTEL BLUES
Data: 20/1/2008
Tema | Autor/Album | Track | |
1 | Hotel Illness | The Black Crowes The Southern Harmony and the Musical Companion | 6 |
2 | Dirt in my poket | Joe Bonamassa Sloe Gin | 4 |
3 | Baby what you want me to do/ Bright lights Big City | Omar Kent Dykes & Jimmy Vaughan / On the Jimmy Reed Highway | 2 |
4 | Doggin’ it | Volker Strifler Band | 1 |
5 | I can’t Stop Cryin’ | Janiva Magness / Do I move you | 4 |
6 | Marmy’s Boogie | David Giorcelli Trio / Ramblin’ with my boogie | 1 |
7 | Dumpster Blues | Watermelon Slim & the Workers | 2 |
8 | Sweet Home Chicago | Lurrie Bell / Chicago Blues Session vol.25 | 8 |
9 | Grown Man Cryin’ Blues | Popa Chubby / Deliveries After Dark | 5 |
10 | Wish I’d Never met you | The Rolling Stones / Rarities | 8 |
11 | Groaning the Blues | Eric Clapton / From the cradle | 16 |
Res més, amics. I recordeu, “nadie le toca los huevos a Jesús”.
Amén.
0 comentarios