presentació de la secció estrella
Efectivament, el motiu del present article és presentar-vos la secció estrella d'aquest programet musical q es iu Hotel Pop o Cabaret blues o algo aixi.
Com tots sabeu perfectament, aquest grup de malalts q condueix aquest programa varen tenir un moment de "lucidez" mental (potser l'únic?) ara fa gairebé un any i van decidir obrir la finestra de l'hotel pq una bocanada de aire fresco entrés (i no era Fa, el desodorante) en vista de l'estancament i sequedat greu d'idees, directament proporcional a la maduresa mental de l'equip directiu i/o presentador-conductor del programa en qüestió.
Aquesta secció la van encarregar a un estudiant de periodisme de 34 anys, de nom Narcís, fan de les croquetes de l'àvia i q canta a la tuna de la facultat, és a dir: jo. Atès que estic en formació, només em van oferir un contracte de becari i jo el vaig acceptar pq veia que era un trampolí a la fama.
Inicialment, la secció va ser batejada com "els 5 minuts d'àdhuc becari", ja, quina gràcia del director, malignament influit per Alfons a qui segurament, aquell dia li apretaven massa les malles. Vaig sortir endavant tot i l'amenaça setmanal de renovar el contracte en tant no fes una secció perfecte.
Vaig anar provant fòrmules i continguts, per anar pulint poc a poc els petits defectes q tenia inicialment la secció, fins a arribar a la perfecció. Per aquesta secció, que pasa per informar de tot allò que els mitjans convencionals no s'atreveixen a revelar i q no tingui a veure amb el mon de la música (se suposa que això ja ho hauria de fer el duo conductor) han desfilat personatges de l'esport (Waterford Cristal o Biriukov) o personatges del clerus (Joan Pau 2n, el camarlengo o chambelan).
Poc a poc, la secció ha anat madurant fins que a final de la temporada passada la gent esperava a les 23:30 aproximadament a l'aparició de la secció d'adhuc (o abdul). Davant aquesta situació, lògica per altra banda, vaig demanar un programa propi en el qual hi donés cabuda això sí, als meus descobridors (director, alfons i oriental) per espai de 2-3 minuts.
Finalment, la direcció de grans emisores es varen interessar per la meva situació contractual i vaig amenaçar el director amb acollir-me al decret 1006 per abandonar el seu programa si les meves pretensions (legítimes, per altra banda) no eren ateses. Em van tapar la boca posant sintonia a la meva secció (del gran Luis Miguel del Amargue) i lliurant-me de tenir enganxat a la cama la boca d'adolf mentre feia la secció (amen de visites nocturnes a la meva buhardilla de personatges sinistres de nom Hans i Van Helsing, q duien "recadus" del director en un intent de disuadir-me de l'amenaça d'abandonar el programa) aspectes que a banda q els contractes q m'oferien altres emissores no em convencien han fet q aquest any renovi la secció.
Total, que si voleu disfrutar del programa, cada diumenge, a les 23:30, minut amunt, minut avall, sintonitzeu Radio Ciutat de Badalona i una melodia de Luis Miguel del Amargue anunciarà l'arribada de la secció estrella del programa, la d'adhuc becari.
Com tots sabeu perfectament, aquest grup de malalts q condueix aquest programa varen tenir un moment de "lucidez" mental (potser l'únic?) ara fa gairebé un any i van decidir obrir la finestra de l'hotel pq una bocanada de aire fresco entrés (i no era Fa, el desodorante) en vista de l'estancament i sequedat greu d'idees, directament proporcional a la maduresa mental de l'equip directiu i/o presentador-conductor del programa en qüestió.
Aquesta secció la van encarregar a un estudiant de periodisme de 34 anys, de nom Narcís, fan de les croquetes de l'àvia i q canta a la tuna de la facultat, és a dir: jo. Atès que estic en formació, només em van oferir un contracte de becari i jo el vaig acceptar pq veia que era un trampolí a la fama.
Inicialment, la secció va ser batejada com "els 5 minuts d'àdhuc becari", ja, quina gràcia del director, malignament influit per Alfons a qui segurament, aquell dia li apretaven massa les malles. Vaig sortir endavant tot i l'amenaça setmanal de renovar el contracte en tant no fes una secció perfecte.
Vaig anar provant fòrmules i continguts, per anar pulint poc a poc els petits defectes q tenia inicialment la secció, fins a arribar a la perfecció. Per aquesta secció, que pasa per informar de tot allò que els mitjans convencionals no s'atreveixen a revelar i q no tingui a veure amb el mon de la música (se suposa que això ja ho hauria de fer el duo conductor) han desfilat personatges de l'esport (Waterford Cristal o Biriukov) o personatges del clerus (Joan Pau 2n, el camarlengo o chambelan).
Poc a poc, la secció ha anat madurant fins que a final de la temporada passada la gent esperava a les 23:30 aproximadament a l'aparició de la secció d'adhuc (o abdul). Davant aquesta situació, lògica per altra banda, vaig demanar un programa propi en el qual hi donés cabuda això sí, als meus descobridors (director, alfons i oriental) per espai de 2-3 minuts.
Finalment, la direcció de grans emisores es varen interessar per la meva situació contractual i vaig amenaçar el director amb acollir-me al decret 1006 per abandonar el seu programa si les meves pretensions (legítimes, per altra banda) no eren ateses. Em van tapar la boca posant sintonia a la meva secció (del gran Luis Miguel del Amargue) i lliurant-me de tenir enganxat a la cama la boca d'adolf mentre feia la secció (amen de visites nocturnes a la meva buhardilla de personatges sinistres de nom Hans i Van Helsing, q duien "recadus" del director en un intent de disuadir-me de l'amenaça d'abandonar el programa) aspectes que a banda q els contractes q m'oferien altres emissores no em convencien han fet q aquest any renovi la secció.
Total, que si voleu disfrutar del programa, cada diumenge, a les 23:30, minut amunt, minut avall, sintonitzeu Radio Ciutat de Badalona i una melodia de Luis Miguel del Amargue anunciarà l'arribada de la secció estrella del programa, la d'adhuc becari.
0 comentarios