Gran nit de blues a l\'hotel. 23-10-2005.
La del diumenge 23 passat, va ser una gran nit de blues al “Hotel Blues Resort Spa, Ciudad de Vacaciones”.
Varem començar la nit escoltant els inicis de la Tommy Castro Band, un incendiari tema en viu de la banda de San Francisco. A continuació vam celebrar el 80 aniversari de Chuck Berry, escoltant una versió magnífica del clàssic “Worried live blues” interpretada per la llegenda de St. Louis, Misuri.
Acte seguit, Freddy King, la bèstia texana, va tractar d’apagar l’incipient foc abocant tot un bidó de benzina com és “Going Down”, un dels clàssics més estimats pels hostes del hotel.
L’amic Dragone ens va donar a tastar la lluita entre dos guitarristas de la talla de Ronnie Earl i Duke Robillard, que han unit esforços i han parit un tros de disc: “The Duke meets the Earl”. “Looking for trouble” va ser el tema escollit per tastar aquest plat fort i ben nou.
Després d’un lamentable moment en el que el Director, empés pels efectes de no se sap ben bé el que, va relatar les seves tristes estratègies per treure endavant un examen de literatura catalana de 3er de BUP, el programa va remuntar el vol amb un tema, “Come Baby”, del sempre exel.lent Luther “Guitar Jr.” Johnson.
Acte seguit, les “faméridas” del programa ens van traslladar fins al 20 d’octubre del 77, quan l’avió que transportava a la banda surenya Lynyrd Skynyrd es va precipitar sobre els pantans de Gillsburg, Mississippi. En el terrible accident varen morir Ronnie Van Zant, vocalista de la banda, el guitarrista Steve Gaines, la seva germana i corista Cassie Gaines i el road manager Dean Kilpatrick. Començava la llegenda negra de la banda més representativa del anomenat “rock sureny”. A l’hotel es va brindar amb bourbon al ritme de “Whikey rock-a-roller”.
Larry Carlton es va encarregar tot seguit d’afegir misteri a la nit amb un sorprenent duet de guitarra i harmònica a “Take me down”, un tema del seu àlbum "Sapphire Blues".
A continuació, varem escoltar al predecesor dins la banda del gran Muddy Waters, del guitarrista que haviem escoltat una estona abans, Luther “Guitar Jr.” Johnson. Es tractaba del també grandíssim, i de vegades injustament oblidat, Luther “Georgia Boy” Johnson. Amb el tema “Hush hush”, homenatjava al gran mestre Waters, des del que sería el seu darrer disc abans de morir “They call me the pop-corn man”. En aquest tema, la segona guitarra corria a càrrec de Hubert Sumlin, un dels grans, que la setmana anterior havia estat al Festival de Blues de Cerdanyola.
El Chino ens va oferir la seva crónica de la actuació d’en Hubert i ens va interpretar en directe el tema “Let my boggie shake your bones”, inclós en l’album debut de la seva banda “Down Home”, (la del Chino, no la d’en Sumlin), que ja es pot adquirir en la pàgina del grup www.downhome.info, i als concerts de la banda. Un luxe de CD aquest “Running out of time” i un luxe, com sempre, l’interpretació en viu del Chino al Hall del hotel.
Després, John Primer, i el seu “Change your Evil ways”, van col.laborar a mantenir l’altíssim nivell del programa. Res no feia sospitar que acte seguit, el sempre inoportú e indessitjat Adhuc Becari, es va encarregar ell solet de abaixar aquest nivell fins a les mateixes clavagueres des de les que ell informa al pais, ¿o hauría de dir, la Nació?
Bé, sigui com sigui, els allà presents van tractar de tornar la dignitat al Hotel i varen fer terapia amb un clàssic entre els clàssics, Albert King, interpretant un clàssic entre els clàssics, “The Sky is Crying”, que després de lo d’Adhuc era bastant gràfic i oportú.
Per acomiadar el programa, Alfons Chamizo Dragone, va recomenar l’atenta escolta d’un jazzy “Blues for Bobby C.” a càrrec de dos monstres del Hammond B-3, Joe di Francesco i Jimmy Smith, que van unir els seus dits i els seus grandíssims talents a l’album “Legacy”.
Veurem com va la cosa aquest diumenge. Pero ja sabem que a l”Hotel Blues” hi pot passar de tot.
Igor.
Varem començar la nit escoltant els inicis de la Tommy Castro Band, un incendiari tema en viu de la banda de San Francisco. A continuació vam celebrar el 80 aniversari de Chuck Berry, escoltant una versió magnífica del clàssic “Worried live blues” interpretada per la llegenda de St. Louis, Misuri.
Acte seguit, Freddy King, la bèstia texana, va tractar d’apagar l’incipient foc abocant tot un bidó de benzina com és “Going Down”, un dels clàssics més estimats pels hostes del hotel.
L’amic Dragone ens va donar a tastar la lluita entre dos guitarristas de la talla de Ronnie Earl i Duke Robillard, que han unit esforços i han parit un tros de disc: “The Duke meets the Earl”. “Looking for trouble” va ser el tema escollit per tastar aquest plat fort i ben nou.
Després d’un lamentable moment en el que el Director, empés pels efectes de no se sap ben bé el que, va relatar les seves tristes estratègies per treure endavant un examen de literatura catalana de 3er de BUP, el programa va remuntar el vol amb un tema, “Come Baby”, del sempre exel.lent Luther “Guitar Jr.” Johnson.
Acte seguit, les “faméridas” del programa ens van traslladar fins al 20 d’octubre del 77, quan l’avió que transportava a la banda surenya Lynyrd Skynyrd es va precipitar sobre els pantans de Gillsburg, Mississippi. En el terrible accident varen morir Ronnie Van Zant, vocalista de la banda, el guitarrista Steve Gaines, la seva germana i corista Cassie Gaines i el road manager Dean Kilpatrick. Començava la llegenda negra de la banda més representativa del anomenat “rock sureny”. A l’hotel es va brindar amb bourbon al ritme de “Whikey rock-a-roller”.
Larry Carlton es va encarregar tot seguit d’afegir misteri a la nit amb un sorprenent duet de guitarra i harmònica a “Take me down”, un tema del seu àlbum "Sapphire Blues".
A continuació, varem escoltar al predecesor dins la banda del gran Muddy Waters, del guitarrista que haviem escoltat una estona abans, Luther “Guitar Jr.” Johnson. Es tractaba del també grandíssim, i de vegades injustament oblidat, Luther “Georgia Boy” Johnson. Amb el tema “Hush hush”, homenatjava al gran mestre Waters, des del que sería el seu darrer disc abans de morir “They call me the pop-corn man”. En aquest tema, la segona guitarra corria a càrrec de Hubert Sumlin, un dels grans, que la setmana anterior havia estat al Festival de Blues de Cerdanyola.
El Chino ens va oferir la seva crónica de la actuació d’en Hubert i ens va interpretar en directe el tema “Let my boggie shake your bones”, inclós en l’album debut de la seva banda “Down Home”, (la del Chino, no la d’en Sumlin), que ja es pot adquirir en la pàgina del grup www.downhome.info, i als concerts de la banda. Un luxe de CD aquest “Running out of time” i un luxe, com sempre, l’interpretació en viu del Chino al Hall del hotel.
Després, John Primer, i el seu “Change your Evil ways”, van col.laborar a mantenir l’altíssim nivell del programa. Res no feia sospitar que acte seguit, el sempre inoportú e indessitjat Adhuc Becari, es va encarregar ell solet de abaixar aquest nivell fins a les mateixes clavagueres des de les que ell informa al pais, ¿o hauría de dir, la Nació?
Bé, sigui com sigui, els allà presents van tractar de tornar la dignitat al Hotel i varen fer terapia amb un clàssic entre els clàssics, Albert King, interpretant un clàssic entre els clàssics, “The Sky is Crying”, que després de lo d’Adhuc era bastant gràfic i oportú.
Per acomiadar el programa, Alfons Chamizo Dragone, va recomenar l’atenta escolta d’un jazzy “Blues for Bobby C.” a càrrec de dos monstres del Hammond B-3, Joe di Francesco i Jimmy Smith, que van unir els seus dits i els seus grandíssims talents a l’album “Legacy”.
Veurem com va la cosa aquest diumenge. Pero ja sabem que a l”Hotel Blues” hi pot passar de tot.
Igor.
0 comentarios