Mesazepam y vida nova!

Si amics!!

El Director ha recordat el nom del seu medicament y sembla que tot tornarà a poc a poc a la normalitat.

Si, i heu llegit bé. He escrit "El Director". I es que els darrers dies, el Zepel.línic rondava per les diferents estances de l’hotel amb un aire tristot i abatut. Amb la seva toga de Cèsar, ensenyant les vergonyes a cada moment a Helga, i el seu barret de tirolés. No era ni la hombra de l’home que ens ha guiat a tots per l’obscuritat d’aquest el nostre mon, cap a la claror de la veritat, de la felicitat, el plaer i l’abundància, cap el blues i el seu fill, el rock & roll.

Peró, dimarts passat, 14 de febrer, dia dels enamorats, una de les noies que van anar desfilant per l’habitació del grandíssim, mentre (segons informacions no contrastades), adoptava una postura un pel complicada, va trobar darrera una de les escultures equèstres del inconmensurable,  la caixa amb el medicament que el gran mestre havia extraviat feia unes setmanes. Es coneix que amb el disgust d’Adhuc Becari (sempre en el nostre record) el gran Director va patir un atac de nervis i va tractar de destrosar l’habitació de Dragone (algú ho havia de pagar i llògicament no sería ell mateix). El Dantesc va creure que així ho havia fet i es va quedar tranquil. Hores més tard, un crit esgarrifador va glaçar la sang dels qui erem en aquell moment a l’hotel. L’Incontenible es va personar al hall de l’hotel i ens va dir amb els ulls fora de les órbites que algú havía entrat a la seva cambra i l’havía destrossat. Va cridar que no descansaria fins a trobar el culpable i al cap de cinc segons s’en va anar a dormir. D’ençà d’aquests fets, el comportament de l’Incomparable va ser, si més no, extrany. Magnífic, pero extrany. Començant pel seu autonomenament de Cèsar, el seu perdó al Chino, i l’acceptació de les barates explicacions de Dragone i el seu atac implacable contra Adhuc Becari etc... Hans portava dies vigilant i tenint cura de que el Gegantí no arribes a ferir-se a ell mateix. Hi havía quelcom que no rutllava.

Pero amics, tot a acabat. Tot te una explicació. Millor encara, tot te una solució. Des que el director a tornat a medicar-se, tot torna a rutllar. El més gran, ha reestablert l’ordre, ha tornat a penjar el cartellet de Director a la seva porta, ha fet desapareixer qualsevol referència a la seva etapa com a Cèsar, a tornat a disparar contra Igor cada dia després d’esmorzar, ha tornat a possar Loctite al sofà orejero de eskay verde de Dragone, així com colonia Brummel a l’ampolla de Magno de Dragone, ha tornat a espiar  Helga mentre fa croquetes... en fi, tot a tornat a la normalitat.

Tot i així, haig de dir en defensa del Colós, que tot i estar sota l’influx del seu alter ego "el Cèsar", el nostre estimat director ha estat capaç de fer grandissims programes amb l’ajut sempre més que dubtós de Dragone, Chino, el tio, i la nova adquisició Eliseu d’Antubi.

Com a exemple aquí van els set-lists del passats programes:

Diumenge 29 de Gener de 2006:

Programa especial d’homenatge a Wilson Pickett

Mustang Sally - Los Lobos

Cold Sweat- James Brown

Hard to handle- Otis Redding

Dancing in the street- Martha & the Vandellas

Try a little tenderness- The Commitments

Funky Music Sho Nuff Turns me on- Edwin Starr

In the Midnight hour- Bruce Springsteen & Wilson Pickett

(I’m a) Road Runner- Junior Walker & the All Stars

Hey Jude- Wilson Pickett (with Duane Allman)

634-5789- Wilson Pickett, Eddie Floyd, Johnny Lang

Uptight (evertything’s allright)- Stevie Wonder

Land of 1000 dances- Wilson Pickett

 

 

Diumenge 5 de Febrer de 2006:

Knockers- The Darkness

Lay Down Sally- Eric Clapton

3 Handed Woman- Lucky Peterson

Sweet Sixteen- B.B. King

Stormy Monday/Have you ever loved a woman- Van Morrison

Big Leg Woman- Willie Dixon

Heaven’s Gate- Rory Gallager

C.C. Rider- Lonnie Johnson

Rock me Baby- Etta James

I’m Feeling alright- Big Mama Thornton

Maydell- The Allman Brothers Band

Dangerous Beauty- The Rolling Stones

Midnight Blues- Slim Harpo

 

Amics, Hans m’està passant a net el darrer set-list, corresponent al passat diumenge 12 de Febrer. En quan el tingui, el plasmarè en aquest gloriós blog.

No us perdeu la següent entrega del programa de blues més gran que s’ha fet mai a la ràdio. Allà hi trobareu altre vegada a l’únic, l’incomparable, inconmensurable, incombustible e inimitable ...

¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡DIRECTOR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

...bé, i a d’altres persones i personatges que ara no venen al cas.

 

Igor.