Iª GALA D'ENTREGA DELS PREMIS ADHUC DE BLUES.

El passat diumenge 5 de març de 2006 passarà a la història. Va ser una nit carregada d’emocions. La catifa vermella, les llums, els flaixos de les càmeres, els artistas, les noies de companyia, l’espantaocells, Igor, el espíritu de Juanito, en Massagran, els batusi, i com no, el dantesc, l’inconmensurable, el mesiànic, el zepel.línic, magnànim, cicatritzant i betúl.lic Gran Director comandant amb ma de ferro la “Iª Gran Gala dels Premis Adhuc de Blues del Gran Hotel Blues SPA Resort & Bussiness Internacional Meeting Center 2006”.

Va ser una nit espectacular, glamorosa, estèticament perfecta, cuadrada en temps i en qualitat. Amb artistes internacionals i nacionals del més alt nivell.

El mestre de cerimònies, el nostre apassionadament estimat Gran Director, a qui des d’ara anomenarè “Gran D.” va obrir la nit, tot saludant a la repleta platea del Fotoprix Theatre visiblement emocionat però demostrant una vegada més la seva inigualable categoría com a artista i com a persona.

 

El primer premi Adhuc de la história que es va entregar, va ser l’Adhuc al millor muntatge, que va tenir l’honor de recollir Keb’ Mo’ just després d’interpretar el tema "Standin’ at the station" del seu album Just Like You.

 

La cerimònia només va tenir un petit contratemos, al entrar via satèl.lit el bo de Dragone, que desesperat al comprobar que no podría arribar a la cerimònia, no va poder contindre les llàgrimes i va cedir el seu espai a un desubicat Adhuc Becari que des de l’illa d’Eivissa (NO VOLEM AUTOPISTA!!!) va tractar de trencar l’harmonía de la nit amb una altre desafortunada intervenció que va fer les del.lícies del seu cada cop més reduït grup de seguidors (actualment format per Peneke i sa …. mare).

 

A continuació podreu veure la llista complerta dels premiats que varen anar desfilant per l’escenari del Fotoprix Theatre Auditórium del Gran Hotel Blues Spa Resort & Bussines Internacional Meeting Centre. Hi veureu la categoría, el premiat, el tema que va interpretar a l’escenari (o que va sonar en diferit en cas de que el premi fos a títol postum.) i l’àlbum al que pertany el tema.

 

 

 

 

 

 

Adhuc al millor Muntatge: Keb’ Mo’- Standing at the Station (Just Like you)
Adhuc al millor Vestuari: Big Bad Voodoo Daddy – You & me & the Bottle makes three tonight (baby) (Big Bad Voodoo Daddy)

Adhuc a la millor fotografía: Roach, de Café R&B – Shake for me (Very Live)

Adhuc als millors efectes sonors: Muddy Waters per Electric Mud – I’m your Hoochie Coochie Man (Electric Mud)
Adhuc al millor guió original: Stevie Ray Vaughan – Pride & Joy (Texas Flood)
Adhuc al millor guió adaptat: Eric Clapton per Sessions for Robert J – If I had Possession Over Judgement Day (Sessions for Robert J)
Adhuc al millor actor revelació: Down Home per Running Out Of Time. – Foolish Mouse (Running Out Of Time)
Adhuc a la millor Banda Sonora: The Ladykillers – Donnie McClurkin – Let’s go back to God (The Ladykillers BSO)
Adhuc al millor director: B.B. King – Guess Who (Live at The Apollo)
Adhuc a la millor actriu de repartiment: Roach de Café R&B – Steppin’ (Black & White)
Adhuc al millor actor de repartiment: Luther Johnson – Lonesome In My Bethroom (They Call Me The Popcorn Man)
Adhuc a la millor actriu principal: Marcia Ball – The right Tool For The Job (Down the Road Live)
Adhuc al millor actor principal: Muddy Waters – Rock me (Live Ebbets Field)
Adhuc a la millor pel.lícula: Boom Boom de John Lee Hooker

 

 

 

 

 

 

Les reaccions no s’han fet esperar, i Durant la setmana la premsa especialitzada n’ha vingut plena, així com la premsa del cor, que comentava l’elegància dels assistents a l’acte, destacant per damunt de tots ells, l’espectacular smoking del Gran D, amb l’esquena oberta fins el coxis i l’escot paraula d’honor que deixava entreveure la seva atlètica i musculada figura.

 

Res més. Des de la catifa vermella de l’auditori Fotoprix Theatre Auditorium de l’Hotel Blues, crónica de Hans Figueres.

 

Ah!! I aquest diumenge…més.