PRIMAVERA A L'HOTEL BLUES

La primavera s’ha instalat a l’hotel. Han crescut flors a l’escala d’emergència. El pati del darrera és ple de plantes que s’alcen i exploten deixant anar un bucòl.lic polzim que vola per l’aire i va a parar als pulmons del director que exclama en un inigualable moment primaveral: “A PRENDRE PEL CUL LA PUTA PRIMAVERA I LA MARE QUE LA VA PARIR; IGOR!! REMULLA TOT AIXÒ, ARRENCA TOTES LES MALEÏDES PLANTES (EXCEPTE AQUELLES QUE HI DIU “PLANTES DEL DIRECTOR”) NETEJA CADA CINC MINUTS LA POLS DELS COLLONS I TANCA-HO TOT!!! NO VULL ESTORNUDAR NI UNA SOLA VEGADA MÉS, O JURO QUE T’AGAFARÉ PELS (INTRANSCRIPTIBLE) I ET FARÉ EMPASSAR LA (INTRANSCRIPTIBLE) FINS QUE ET SURTI PEL (INTRANSCRIPTIBLE).!!!!”

Si amics, la primavera ja s’ha instalat a l’Hotel Blues com deia abans, i un servidor torna a escriure en aquest blog després d’una absència totalment justificada. La justificació cal buscarla dins la borsa escrotal del director que no m’ha facilitat gaire la feina el darrer més.

Diu a tothom que pren la medicació, pero jo ho dubto, i en cas de que sigui cert, crec que la dosi s’hauría d’augmentar, però molt.

Es passa la setmana despullat, amb guants de boxa, mirant per la finestra de la seva suitte. De tant en tant em fa cridar, (diu que ell no ho fa, donat que és un esforç que ell no es pot permetre), em demana que em posi al seu costat i em propina un calvot o clatellada ni molt fort ni molt fluix. “Ja t’en pots anar, malparit” conclou i amb un gest mínim, movent el coll de costat, dóna per acabada la meva misió.

També existeix l’altre opció, que és la de convocar a tot l’staff de l’hotel al hall. Ell treu el cap pel forat de l’escala, deixant veure només el seu tronc, nu llògicament, i alçant minimament un dels guants de boxa reflexiona en veu alta: “Per qué collons, a Junior, el vidu de Rocio Durcal, amb lo vell que està li segueixen dient Junior?” Acte seguit desapareix amb un caminar lent i un “fills de puta” que disol la convocatòria.

Així doncs, amics, ja és oficial, LA PRIMAVERA HA ARRIBAT A L’HOTEL BLUES.

Pel que fa a l’estrictament musical, el darrer diumenge vaig sentir que Dragone, tot removent la seva copa de Soberano i tractant d’establir una conversa amb el director al acabar el programa, li deia: “Crec que en els darrers programes, tros de tòtila, em tornat a assolir un molt bon nivell musical, oi?” qüestió que va ser començada a contestar pel director en els següents termes: “Per qué collons, a Junior…” davant el qual, Dragone va llençar el contingut de la seva copa a la llar de foc i amb un “…au, ves a cagar”  va donar per finalitzada la vetllada.

Però crec que Alfons, si més no estava en el cert. Acabo d’obrir el sobre lacrat en el que el director m’ha enviat els set-list dels darrers programes i no està gens malament, crec.

El passat 12 de març l’hotel va escupir a les ones i a la red mundial les següents perles:
“Where the Devil don’t Stay”- Drive-by Truckers (Dirty South)
“Bald” – The Darkness (One way ticket to hell and back)
“The Weight” – The Band & The Staples (An American Musical History)
“Soul of a man” – Susan Tedeschi (Hope and Desire)
“Theme from Shaft” – Isaac Hayes (Shaft Original Soundtrack)
“Texas” – The Electric Flag (A long Time Coming)
“Ai du” – Ali Farka Toure & Ry Cooder (Talking Timbuktu)
“Bold as love” – Popa Chubby (Stealing the Devil’s Guitar)
“River Hip Mama” – Charly Musselwhite (Deluxe Edition)
“If love is Blind” – Tom Principato (Guitar Gumbo)
“Confessin’ the Blues” – B.B. King (King of the Blues)
“Layla” – Dereck Trucks & Eric Gales (Highway 60’s & 70’s)
Whole lotta Love” – Led Zepellin

D’aquest programa cal destacar les dedicatòries al director de Shaft i a Alí Farka Touré, que ens havien deixat aquella setmana, el recordatori del concert que oferiria dies després, concretament el dissabte 18, Charly Musselwhite al festival de Jazz de Tarrassa i la vena hippy de tots dos carcamals amb The Electric Flag i Led Zepellin.

El diumenge 19 de març les parets de l’Hotel varen trontollar al ritme de:

“You shock me all night long” – AC/DC (Back in Black)
“Statesboro Blues” – The Allman Brothers Band (Live at Fillmore)
“Strange Face of Love” – Tito & Tarantula (Tarantism)
“Dance the Night Away” – Popa Chubby
“Fancy Man Blues” – The Rolling Stones (Rarities)
“So much to Say” - Rod Stewart
“Mississippi Boll Weevil” – North Mississippi All Stars (Electric Blues Watermelon)
“If you have to know” – Lonnie Mack & Stevie Ray Vaughan
“Hoodoo Man” – Eric Clapton (24 Nights)
“My Baby” – Memphis Slim
“Why Are People Like That” – Muddy Waters (Woodstock Album)
“My babe” – Little Walter
“Red House” – John Lee Hooker (From Clarksdale To Heaven)

A destacar la tornada del Chino en aquest programa i la seva, com sempre,  magistral interpretació en viu d’un blues propi.

Diumenge 26 de març:

“Please Don’t Talk About Murder While I’m Eating” – Ben Harper (Both Sides of the Gun)
“Remedy” – The Black Crowes (The Southern Harmony And Musical Companion)
“Got Me Where You Want Me” – W.C. Clark (From Austin With Soul)
“Red House” – The Jimi Hendrix Experience (Are you experienced?)
“All Your affection is gone” – Michael Burks (I Smell Smoke)
“Travelling Riverside Blues” – Led Zepellin (BBC Sessions)
“Yer Blues” – Lucky Peterson (The Blues White Album)
“Talkin’ Bout You/ I Got A Woman” – John Scofield (That’s What I Say)
“Tombstone Blues” – Sheryl Crow & Friends (Live from Central Park)
“Fire” – The Jimi Hendrix Experience (Are You Experienced?)
“Shame, shame, shame” – Aerosmith (Honkin’ on Bobo)
“Hush” – Eric Gales (Crystal Vision)
“The Weight” – Aretha Franklin (Greatest Hits)

A destacar la nova modalitat introduïda per Alfons d’escoltar el mateix interpret dues vegades (Jimi Hendrix) sense cap raó en especial, i que? eh?

També destacar la milloria en l’estat de salut de Sheryl Crow, recentment operada d’un cancer de mama i el pas per quiròfan d’Steven Tyler per ser intervingut d’una afecció al coll. Aretha Franklin tancà el programa per celebrar el seu aniversari, i van seixanta-quatre. El Chino es va marcar una altre blues en directe dels que fan escola.

El darrer diumenge 2 d’abril el Chino no hi va ser i els “Chochar Brothers” es varen despenjar amb un dels seus “nomogràfics”, en aquesta ocasió dedicat a Ben Harper i el seu darrer disc “Both Sides Of The Gun”.

Els temes que van sonar varen ser en aquest ordre:

“Both Sides of The Gun”
“Morning Yearing”
“Engraved Invitation”
“Waiting for you”
“Black Rain”
“Picture In A Frame”
“Gather Round The Stone”
“Never Leave Lonely Alone”
“Get it Like You Like It”
“Sweet Nothing Serenade”
“The Way You Found Me”
“Reason To Mourn”
“Serve your Soul”

Aquest repàs al magnífic nou doble àlbum del músic californià hagués estat rodó de no ser per la interrupció  del Tío de América, que no podía escollir un altre moment per tornar a l’hotel, informant sobre el concert que oferiran els Rolling Stones a El Ejido i presentant el nou àlbum de Wig Wam, banda nòrdica que va estar l’any passat a Eurovisión i que subsisteix gràcies al Tio i a un amic que s’ha fet a l’FNAC de l’Illa Diagonal.

Un altre que va interrompre el decurs normal del programa va ser un que ho va fer també en tots els altres, ...be, en tots no, que fa un parell de setmanes estava malalt ¿?.

Es tracta del que actualment alguns hostes de l’hotel defineixen com a la Santísima Trinitat (vella) o l’imbècil de l’Adhuc que fa veus.

Si, amics, ja sigui Adhuc Becari o Eliseu d’Antubi o Apel.les Adzucac, l’idiota de les notícies encara més idiotes continua donant pel sac setmana rera setmana. La raó?

Bona pregunta.

Igor

L’autentica estrella de l’hotel.