EL DIRECTOR ES UN PREDADOR

Qué hi ha algú?

  

Hola?

  Be, com si no haguesin passat cinc mesos i vint i cinc dies. Vinga. Som-hi. Ejjm! Cof! Cof! Un, dos… A por ellos… 

 

Sempre m’han meravellat els cocodrils. Be, els cocodrils, els taurons, els elefants, els rinoceronts, Eric Clapton, Yosemite Sam, el Cap de Creus, Cadaqués, Aitana Sanchez Gijón, Eva Longoria, Ed Delline, Averell Dalton, el nº 6 de Casa Pepe (sense allioli), Magic Johnson, Rod Stewart, Felipe Gonzalez, el vi del Somontano, Larry Bird, la rana Gustavo…

Perdó, la emoció dels referents de tota una vida em fa perdre l’oremus. Com deia, sempre m’han meravellat els cocodrils. Sempre sembla que estiguin morts. Mai saps si respiren o és el rigor mortis de qui ha anat expirant lentament sucarrimat pel sol. Et poden jurar que no, que són vius, i tu tels mires i no observes el més mínim moviment. I en el moment que menys t’ho esperes, quan creus que ara ja si, que a tu no te la foten, que aquest està mort de veritat…ZAS!!! D’un moviment diabòlicament ràpid, sec i certer, s’han cruspit al pobre ñu que passava per allà tot distret pensant, “mira, un cocodril mort”.

Doncs així estava aquest blog, com els cocodrils al sol. Ni un moviment aparent, ni un sol senyal de vida en cinc mesos i vint i cinc dies com dèia abans. Res. Mirant des de fora, es clar. Perqué si poguessiu haber mirat a l’altre costat, si haguessiu  pogut trencar la pantalla i entrar al vell hotel ho haurieu passat d’alló més. De veritat, us ho prometo.

Els qui fent servir un tant per cent molt minsu de matèria gris us heu espabilat i heu anat conectant la ràdio els diumenges cap a les 22h, o bé conectant-vos a internet a la mateixa  hora i el mateix dia, haureu anat comprobant que no menteixo.

M’explico. No vull vendre cap sopar de duro, no vull enganyar a ningú, l’hotel és l’hotel, i a nivell de personal tot continua igual, lamentablement.

 Dragone, Chino, el Tio de América, Adhuc, Montse Cuberes, Hans, Igor, Helga, Adolf, Onèsim i com no, el “Big D.”, l’inimitable, inabastable, majestuós, excitant, lúbric, mausolèic, totèmic i zeppel.línic Director.

Resumint, una casa de putes.

Aclarat aquest punt, deia que qui ha tingut la fortuna de seguir diumenge rera diumenge l’Hotel Blues, haurà comprobat que des de aquell ja llunyà 14M, el nivell musical del programa no ha fet més que revaloritzar-se.

Al més de juny varem tenir la fortuna de comptar en directe al hall de l’hotel amb els Smoking Stones, padrins del programa, que ens varen venir a presentar el seu nou disc “Cocksucker Blues”. I van interpretar dos temes en acústic i en riguros i exclusiu directe. Com sempre, Smoking Stones increíbles.

Aixó va ser quasi el fi de festa, ja que el programa següent era el darrer de la temporada. Varem tancar per vacances. Curtetes pel meu gust. Res, tres mesos i pico.

Molts pansaven que alló no podría seguir així. Que aquesta temporada sería la de la devallada, que no es podía mantenir un tan alt nivell. Alguns ho dessitjaven fins i tot. Peró amics, la gran roda ha tornat a girar amb força, la flama a continuat cremant a una temperatura i un alçada dantesca. Només la mala vida i la poca consideració vers la figura de l’ilustre amfitrió per part del equip abans esmentat, han alimentat les esperances d’aquells qui empesos per l’enveja dessitgen la fi de tant triomfant Hotel.

No us ho creieu? La qualitat musical dels primers sis programes no deixa cap mena de dubte. Feu-hi un cop d’ull…i ploreu si no hi heu estat atents:

 “Nobody Said it Was Easy” – The Four Horsemen (Nobody Said it Was Easy)“Even Flow” – Pearl Jam (Ten)“Stop Messin’ Around” – Aerosmith (You Gotta Move DVDA)“Fine Cadillac” – Guitar Shorty (We the people)“I Feel Good” – Albert Cummings (Working Man)“Someday Baby” – Bob Dylan (Modern Times)“(Sittin’ on) The Dock of the Bay” – Popa Chubby (Live at FIP)“Tumblin’ Dice” – The Rolling Stones (Exile on Main Street)“My Babe” – Rudy Rotta & Friends“John the Revelator” – Son House (The Original Delta Blues)“John the Revelator” – Gov’t Mule (Dose)“Certified” – James Cotton (1995 We are the Blues)“Black Rain” – Ben Harper (Both Sides of the Gun)“The Mystery Spot” – Five Horse Johnson (The Mystery Spot)“Conspirancy” – The Black Crowes (The Lost Crowes)“Don’t Start Me Talking” – The New York Dolls (Too much, Too soon)“The Kiss of Fire” – John Primer (Knoking at your Door)“Black Water Blues” – Irma Thomas (Our New Orleans)“Road Dog” – C.J. Chenier (Step it Up)“Who’s Been Talking” – Lucky Peterson (1995 We are the Blues)“Forgiven” – Ben Harper (Burn to Shine)“Mister PC” – Paul Camilleri (Another sad Goodbye)“Flaming Mamie” – Koko Taylor (Queen of the Blues)“Trouble Wasting” – Joe Bonamassa (A new Day Yesterday live)“No more lovin’” – Anisteen Allen (New York City Blues. The big Apple blues Scene)“Wait for me” – Susan Tedeschi (Wait for Me)“Rollin’ & Tumblin’” – Bob Dylan (Modern Times)“Woman” – Wolfmother (Wolfmother)“Always the Pretenders” – Europe (Secret Society)“Have you ever seen the rain” – Rod Stewart (Still the Same)“Travellin’ Band” – Jerry Lee Lewis & John Fogerty (Last Man Standing)“24 Hours” – Café R&B (Very Life)“On your Way Down” – Elvis Costello & Allen Toussand (The River in Reverse)“We shall be free” – Paul Rodgers & Sam Moore (Overnight Sensational)“Woman across the river” – The Allman Brothers Band (Hittin’ the Note)“Black Cadillac” – Lightnin’ Hopkins (Prestige Profiles)“Jump in my Car” – David Hasselhoff“Confessin’ the blues” – Chuck Berry (Run Around)“Looking the worl Over” – Ciro Fogliatta (Miss Parrot)“Ride With Me” – Long John Hunter (Ride With Me)“Unclean Waters” – The Dirty Dozen Brass Band (We Got Robbed)“Feels Too Good” – Jelly Roll All Stars (Must Be Jelly)“Jake’s Cha-Cha” – Shakey Jake (Prestige Profiles)“Mama, Talk To your Daughter” – J.B. Lenoir (Martin Scorsese Presents…)“St. Francisco Bay Blues” – Eric Clapton (Unplugged)“Long John Blues” – Dinah Washintong (Blues Story)“Going Away” – Lightnin’ Hopkins (Prestige Prof.)“Don’t Decieve Me” – Screamin’ Jay Hawkins (Blues Story)“Swingin’ the Boogie” – Lluís Coloma (Boogieology)“Dancing on Broken Glass” – Jimmy Thakery (2000 Roots & News)“Jakob’s Ladder” – Bruce Springsteen (We Shall Overcome)“Fishnet” – Duke Robillard (2000 Roots & News)“Wholesale Dealin’” – Sonny Terry & Brownie McGhee (Prestige Profiles)“Lonely Avenue” – Lluís Coloma (Lonely Avenue)“Tonky Boogie” – Forrest Sykes“Going to Malaysia” - Lluís Coloma (Lonely Avenue)“Sunday Morning” – Duke Robillard (Groove a’Rama)“Friday Night Shuffle” – Larry Carlton (Sapphire Blue)“The Spirit of The Blues” - Lluís Coloma (Lonely Avenue)“Torpedo Jive” – Axel Zwingenberger (Power House Boogie)“Slow Sunset Blues” - Lluís Coloma (Lonely Avenue)“Got to have It” – Willie Mabon“The Ball” - Lluís Coloma (Lonely Avenue)“Stop Stoppin’ Me” – Roosvelt Sykes (Music is my Bussiness)“Whole Lotta Loving” -  Professor Longhair (Crawfish Fiesta)“Tea at down. Part II” - Lluís Coloma (Lonely Avenue)“Ghost Riders” – The Outlaws (Best Of…)“Jody’s Got Your Girl & Gone” – Lucky Peterson (Black Midnight Sun)“Morning Train” – The Campbell Brothers“Crow Jane” – Derek Trucks Band (Songlines)“Cold Lonely nights” – Lonnie Brooks (Live From Chicago)“One Kiss” – Jimmy Rogers (Hard Working Man)“Rock Me Baby” – Pappo (Buscando un amor)“Rock me Baby” – Etta James ( Burnin’ Down The House)“Devil Ride” – The Campbell Brothers (Can you Feel It?)“Blues in the Night” – Van Morrison with Georgie Fame and friends  (How long has this been Going On)“Back of My Hand” – The Rolling Stones (A Bigger Bang)“Hard to Thrill” – JJ Cale & Eric Clapton (The Road To Escondido)“Messin’ With the Kid” – Popa Chubby & Black Coffee Blues Band 

…I aixó només ha fet que arrencar. Com podeu comprobar, la crema del blues rock només la trobareu a l’Hotel Blues. Ja hem rebut la visita del nostre amic Lluís Coloma, que va venir a presentar el seu  darrer  CD, “Lonely Avenue”. Una meravella de disc i una persona entranyable.

Així que si us heu perdut tot aixó, només us queda plorar i cridar com a trujes i reservar-vos el proper diumenge a les 22h per vosaltres i la vostra ràdio. Una copa del vostre licor favorit i la companyia d’una bona… , en definitiva, que aquest diumenge dia 19 a les 22h torna la trouppe de l’Hotel Blues per tancar el cap de setmana amb un inmillorable sabor de boca. I d’aixó nosaltres en sabem molt.

 

Apa! Aprendre pel #&@!!

 El Director.