BOYS ARE BACK IN TOWN

 Com cantava Thin Lizzy, els nois han tornat a la ciutat. Bé, en aquest cas, els senyors madurs han tornat a la ciutat.El darrer  diumenge 16 de setembre, va obrir les seves sagrades portes l’establiment hoteler amb més glamour i més ritme de la Costa Brava, l’Hotel Blues.

Ho va fer per primer cop al mes de setembre, dada que confirma la imparable ascensió d’aquest programa, ja considerat per molts entesos en la matèria com pal de paller, cadafalc o, com es coneix dins dels cercles de la cultura catalana i mundial, la hostia en bicicleta.

El retorn va ser conduït en aquesta ocasió pel sempitern, imprescindible, atractiu, morbós, provocatiu, dantesc, formós, eròtic i zepel.línic Director, i per Emili Dragone (acompanyant el seu nom hi anaven tota una sort d’adjectius qualificatius enaltint la figura de tant il.lustre hoste que el Dirctor ha suggerit amablement no incloure). (Bé, en concret ha dit: “…si algú tracta de fer-me la més mínima ombra aquest any, faré que li tallin els (…) i que els pengin a l’entrada de l’Hotel de manera que sonin cada cop que s’obri la porta!!!)

El “Chino” i “el Tio de América”, varen declinar la seva presència per raons de caire privat. (operació de fimosi l’un, i depilació d’esquena i natges l’altre). 

En referència al contingut propi del programa, que n’hem de dir… Parafrassejant al gran Emili Dragone “…això no s’ho mereixen…”

Va ser un programa amb rock n’ roll i amb blues de qualitat, en el que en moments concrets, els seus conductors varen obrir el joc cap a les bandes del soul i el hard rock, tot mostrant una vegada més el domini perfecte del ritme de joc, i com no, adornant amb detalls propis dels millors temps de la història de la ràdio, passatges, que en mans d’altres, no hagueren passat mai de vulgars i totalment prescindibles.

Ens varen mostrar, no només el camí per on haurà de desenvolupar-se el devenir del programa aquest any, sino que varen marcar les línies mestres del futur més inmediat de la radiodifusió mundial.

Si senyors, i obviament, senyores, ho podem dir més alt però no més clar: HAN TORNAT.

I han tornat per quedar-s’hi.

Jo de vostés no perdria el temps els diumenges a la nit probant de satisfer les seves parelles amb numerets de diumenge nit, llenceria fina, slips amb estampats impossibles i posada en pràctica de les postures 36 i 77 del manual del amant salvatge. Desenganyem-nos, l’unic que pot dur a terme amb èxit totes aquestes propostes, surtir-ne clarament reforçat i a més, no donar-hi cap mena  d’importància, està diumenge rera diumenge en aquells precisos moments donant el millor de si mateix i dels que el rodejen, al vell mig del hall de l’Hotel més emblemàtic del món del blues, l’Hotel Blues.(Sempre amb el permís de la Casita Blanca).

 L’incomparable set list d’aquest diumenge va ser el següent: 

Blues Hotel – Koko Taylor & B.B. King (Royal Blue)

Too Much, Too Young, Too Fast – Airbourne (Runnin’ Wild)

Pills, Demons & Etc. – Velvet Revolver (Libertad)

Livin’ it Down – Albert Lee (Road Runner)

Leaving Home – Bill Perry (Don’t Know Nothin’ bout Love)

Say You Will – Ben Harper & The Innocent Criminals (Lifeline)

Black Dog – Led Zeppelin (How The West Was Won)

I’ve Got News – Watermelon Slim & The Workers (The Wheel Man)

Killing Floor – The Ford Blues Band (The Butterfield/ Bloomfield Concert)

I’m Bad Like Jessee James (live) – John Lee Hooker (Hooker 4CD Box set (CD 3))

Somebody – Tinsley Ellis (Moment of Truth)

Magic Rooster Blues – Chris & Rich Robinson (Brothers of a Feather Live at Roxy)

Under the Sky – The Answer (Rise) 

Una vegada més, si s’ho va perdre, plori com una serp escapçada.

I un consell, no s’ho torni a perdre aquest diumenge, amb el millor reportatge en exclusiva del “5è Festival de Blues de Barcelona” amb entrevistes i opinions en exclusiva dels millors musics de l’escena bluesera de Catalunya, l’estranger & the rest of the world!

Diumenge, 22h. Al 94.4 de la FM o a www.rcb.es  : HOTEL BLUES 

Hans

L’únic.

Semper Fidelis