Diumenge de Halloween a l'Hotel
Aquest darrer diumenge d’octubre la direcció de l’hotel va decidir unilateralment, que la nit estigués carregada de rock and roll.
Si la de diumenge passat va ser una nit d’autèntic blues, el director va decidir que per cel.lebrar el pont de Tots Sants, la nit es tornés més dura i roquera. Durant la primera part del programa, no obstant, encara es va poder escoltar algún blues.
La nit va començar tot celebrant l’aniversari de Diego Armando Maradona. En el seu honor va sonar… “Cocaine” d’Eric Clapton.
Acte seguit, ja que el Chino no hi era a l’hotel, vam escoltar “Foolish Mouse” de la seva banda Down Home. Aquest tema el podreu trobar, entre d’altres, al seu CD “Running out of time”, que recordeu que es pot adquirir a la pàgina de la banda www.downhome.info, i que en breu el podreu trobar a les botigues de discos que us indicarem degudament.
Acte seguit, l’hotel es va enorgullir de presentar en societat un nou treballador del complex lùdic i vacacional. Donat que en ocasions, els membres del staff del programa no poden ser a tot arreu, el consell administratiu ha decidit de contractar un espia. Així, aquest espía informarà a l’hotel dels actes als que asisteixi sense que l’artista, o artistes, sapiguen que estan sent observats. L’espía del programa, l’identitat del qual no podem desvetllar, respon al nom clan d’Onèssim.
En la seva estrena, Onèssim ens va informar del show que el diumenge abans, i mentre s’estava emetén el programa, havien dut a terme, Txell Sust i August Tharrats Blues Trio i Tinsley Ellis. Una feina d’alló més professional, la d’aquest Onèssim.
Per il.lustrar aquesta crònica, Dragone va recomenar l’escolta del tema “Hell or High Water” del darrer CD de Tinsley Ellis “Live – Highwayman”.
Per possar punt i final a la secció blues de la nit, el hall de l’hotel es va moure al ritme que Long John Hunter va marcar amb “Tell me”, tema del seu àlbum “Ride with me”.
La magnífica versió que la banda californiana Metallica va fer en el seu àlbum “Garage Inc.” del clàssic de Lynyrd Skynyrd “Tuesday’s Gone”, va servir per celebrar l’aniversari de l’inici de la banda de Lars Ullrich, al temps que servía de nou d’homenatge als desapareguts ara fa 28 anys, Ronnie Van Zant i Steve Gaines, en l’accident d’avió del que varem parlar la setmana passada.
Començava aquí, el bloc dedicat al rock sureny que van composar els citats Metallica, Screamin’ Cheetah Wheelies, amb “High time we went” del seu àlbum en viu “Shaking the blues “live””, els estimadíssims The Black Crowes amb “Kickin’ my heart around” de l’àlbum “By your side”, Gov’t Mule amb “Perfect Shelter” de la seva darrera creació “Deja Voodoo” i els originals The Allman Brothers Band, amb el classic “Whipping post”, que va tancar el cercle sureny tot recordant l’aniversari de la mort de Duane Allman en accident de moto el 29 d’octubre del 71.
Aquest bloc va estar interromput durant uns minuts, en els quals es va procedir a la lectura de la carta que el Tio de Amèrica va deixar al blog del programa i que duia unes instruccions per al director. El seu encarrec era el d’escoltar al seu admirat Bo Bice acompanyat per Ritchie Sambora interpretant el tema “Vehicle”.
Acte seguit del bloc sureny ens varem tornar a apropar al blues amb l’audició per primer cop a l’hotel de l’àlbum de la reunió de la mítica superbanda Cream. La formació de Jack Bruce, Ginger Baker i Eric Clapton es va reunir al Royal Albert Hall els dies 2, 3, 5 i 6 de Maig passats, i d’aquella reunió en va surtir un doble CD i DVD.
En aquesta ocasió es van estrenar a l’hotel amb “Crossroads”. Una meravella. Peró cap nit és tranquila i plàcida a l’Hotel Blues, i fidel a la seva desagradable cita, Adhuc Becàri, cada cop més dotat per al ridicul i reforçant, setmana rera setmana, la seva figura, com una de les més indicades per a l’insult i la catarsi de tots i totes els catalans i catalanes, ciutadans del món en general; va irrompre amb la seva lamentable secció de notícies estúpides, tot prenent-se un altre luxe. Se li va acudir a ell tot solet de incloure un concurs sense sentit a la seva secció. La recerca d’un “gazapo” dins d’aquesta. O sigui un altre pixada fora de test. El més greu encara va ser que sense encomenarse a res ni a ningú, va prometre un premi. El premi per qui trobés el “gazapo” consistía en 2000 entrades per veure el partit del dia anterior de la Penya. Estúpid, lamentable, sense sentit, patètic, …(espai per afegir calificatius al gust).
La direcció de l’Hotel ja ha rebut diversos tocs d’atenció pel lamentable espectacle que setmana rera setmana ofereix Adhuc. El consell administratiu s’ha reunit aquesta setmana i ha convocat un Gavinet de Crisi que porta moltes jornades estudiant el cas i la seva posible resolució.
Per recuperar el pols al que quedava de programa, Dragone va aconsellar una ració de Popa Chubby en vena, amb “Keep on the sunny side of live”, del seu CD en directe “Wild live!”.
La nit va acabar amb la celebració al Hall de l’Hotel del 38è aniversari de Scott Weiland, tot escoltant “Slither”, èxit de la banda Velvet Revolver, de l’àlbum, “Contraband” .
I aquest diumenge, més.
Si la de diumenge passat va ser una nit d’autèntic blues, el director va decidir que per cel.lebrar el pont de Tots Sants, la nit es tornés més dura i roquera. Durant la primera part del programa, no obstant, encara es va poder escoltar algún blues.
La nit va començar tot celebrant l’aniversari de Diego Armando Maradona. En el seu honor va sonar… “Cocaine” d’Eric Clapton.
Acte seguit, ja que el Chino no hi era a l’hotel, vam escoltar “Foolish Mouse” de la seva banda Down Home. Aquest tema el podreu trobar, entre d’altres, al seu CD “Running out of time”, que recordeu que es pot adquirir a la pàgina de la banda www.downhome.info, i que en breu el podreu trobar a les botigues de discos que us indicarem degudament.
Acte seguit, l’hotel es va enorgullir de presentar en societat un nou treballador del complex lùdic i vacacional. Donat que en ocasions, els membres del staff del programa no poden ser a tot arreu, el consell administratiu ha decidit de contractar un espia. Així, aquest espía informarà a l’hotel dels actes als que asisteixi sense que l’artista, o artistes, sapiguen que estan sent observats. L’espía del programa, l’identitat del qual no podem desvetllar, respon al nom clan d’Onèssim.
En la seva estrena, Onèssim ens va informar del show que el diumenge abans, i mentre s’estava emetén el programa, havien dut a terme, Txell Sust i August Tharrats Blues Trio i Tinsley Ellis. Una feina d’alló més professional, la d’aquest Onèssim.
Per il.lustrar aquesta crònica, Dragone va recomenar l’escolta del tema “Hell or High Water” del darrer CD de Tinsley Ellis “Live – Highwayman”.
Per possar punt i final a la secció blues de la nit, el hall de l’hotel es va moure al ritme que Long John Hunter va marcar amb “Tell me”, tema del seu àlbum “Ride with me”.
La magnífica versió que la banda californiana Metallica va fer en el seu àlbum “Garage Inc.” del clàssic de Lynyrd Skynyrd “Tuesday’s Gone”, va servir per celebrar l’aniversari de l’inici de la banda de Lars Ullrich, al temps que servía de nou d’homenatge als desapareguts ara fa 28 anys, Ronnie Van Zant i Steve Gaines, en l’accident d’avió del que varem parlar la setmana passada.
Començava aquí, el bloc dedicat al rock sureny que van composar els citats Metallica, Screamin’ Cheetah Wheelies, amb “High time we went” del seu àlbum en viu “Shaking the blues “live””, els estimadíssims The Black Crowes amb “Kickin’ my heart around” de l’àlbum “By your side”, Gov’t Mule amb “Perfect Shelter” de la seva darrera creació “Deja Voodoo” i els originals The Allman Brothers Band, amb el classic “Whipping post”, que va tancar el cercle sureny tot recordant l’aniversari de la mort de Duane Allman en accident de moto el 29 d’octubre del 71.
Aquest bloc va estar interromput durant uns minuts, en els quals es va procedir a la lectura de la carta que el Tio de Amèrica va deixar al blog del programa i que duia unes instruccions per al director. El seu encarrec era el d’escoltar al seu admirat Bo Bice acompanyat per Ritchie Sambora interpretant el tema “Vehicle”.
Acte seguit del bloc sureny ens varem tornar a apropar al blues amb l’audició per primer cop a l’hotel de l’àlbum de la reunió de la mítica superbanda Cream. La formació de Jack Bruce, Ginger Baker i Eric Clapton es va reunir al Royal Albert Hall els dies 2, 3, 5 i 6 de Maig passats, i d’aquella reunió en va surtir un doble CD i DVD.
En aquesta ocasió es van estrenar a l’hotel amb “Crossroads”. Una meravella. Peró cap nit és tranquila i plàcida a l’Hotel Blues, i fidel a la seva desagradable cita, Adhuc Becàri, cada cop més dotat per al ridicul i reforçant, setmana rera setmana, la seva figura, com una de les més indicades per a l’insult i la catarsi de tots i totes els catalans i catalanes, ciutadans del món en general; va irrompre amb la seva lamentable secció de notícies estúpides, tot prenent-se un altre luxe. Se li va acudir a ell tot solet de incloure un concurs sense sentit a la seva secció. La recerca d’un “gazapo” dins d’aquesta. O sigui un altre pixada fora de test. El més greu encara va ser que sense encomenarse a res ni a ningú, va prometre un premi. El premi per qui trobés el “gazapo” consistía en 2000 entrades per veure el partit del dia anterior de la Penya. Estúpid, lamentable, sense sentit, patètic, …(espai per afegir calificatius al gust).
La direcció de l’Hotel ja ha rebut diversos tocs d’atenció pel lamentable espectacle que setmana rera setmana ofereix Adhuc. El consell administratiu s’ha reunit aquesta setmana i ha convocat un Gavinet de Crisi que porta moltes jornades estudiant el cas i la seva posible resolució.
Per recuperar el pols al que quedava de programa, Dragone va aconsellar una ració de Popa Chubby en vena, amb “Keep on the sunny side of live”, del seu CD en directe “Wild live!”.
La nit va acabar amb la celebració al Hall de l’Hotel del 38è aniversari de Scott Weiland, tot escoltant “Slither”, èxit de la banda Velvet Revolver, de l’àlbum, “Contraband” .
I aquest diumenge, més.
Igor.
0 comentarios