Blogia

HOTEL BLUES - Todos los domingos de 22:00 a 24:00 h. en RCB 94.4 FM y www.rcb.es

...la no, la más, me fen, ma beborita...

...la no, la más, me fen, ma beborita...

Fins i tot el gran Alfredo Landa, actor de mètode espanyol, ha patit en les seves carns els efectes d’un dels mals que està afectant cada cop a més persones arreu del mon.

Alguns ho varen atribuir als nervis, d’altres a l’edat...  D’altres varen assegurar  que el seu discurs del tot indesxifrable a l’hora de recollir el Goya honorífic a la gala del diumenge passat a la nit, va ser fruit d’una afàsia, d’un tractament amb tranquil·lizants, etc...

No senyors. No. Alfredo Landa es troba en perfecte estat. El que li va passar, va ser que era la primera vegada que el diumenge a la nit, les obligacions professionals, l’obligaven a perdres  l’emissió del seu estimat i admirat “Hotel Blues”.

I es clar, va passar el que va passar. Landa, que és un veterà i un senyor, però que portava un cabreig de dimensions considerables  va tractar d’anar corregint sobre la marxa el seu únic i sincer pensament, el que li sortia del cor i més enllà, que no era un altre que aquest que llegireu a continuació i que ens ha confessat personalment el gran Alfredo tant bon punt a tornat a la seva estimada cambra de l’Hotel Blues.

 L’Alfredo hagués dit: 

“Gracias, pero no se como decir, que me estais tocando los huevos, ya que a estas horas yo debería de estar escuchando, como cada domingo de diez a doce de la noche, mis dos horas de blues, mis dos horas de Hotel Blues, joder!”

I es clar, al tractar de filtrar el missatge, amb els nervis, l’emoció, i per sobre de tot amb el cabreig descomunal, doncs li va sortir el ja conegut discurs ozoriano:

“No sé cómo decir, no sé cómo decir gracias, lo he perfao, por favor, el decir gracias porque es la, la no, la más, me fen, ma beborita, es la más exultante de mi vida...” 

Nosaltres només podem dir: “Gràcies Alfredo”  

Per cert, els “set list” dels dos darrers programes son els següents, i prepareu mocadors blancs:

 HOTEL BLUES 

 Data:27/01/2008 

TEMA

AUTOR/ALBUM

Track

1

Texas Strut

Gary Moore

“Still got the Blues”

5

2

Ain’t That Just Like a Woman

Johnny Winter

“Blues Story”

1

3

War

Edwin Starr

“SOUL” (4CD Box Set)

8

4

Something’s Got a Hold On Me

Etta James & The Roots Band

“Burning Down The House”

8

5

Jimmy Reed Highway

Omar Kent Dykes & Jimmy Vaughan

“On The Jimmy Reed Higway”

1

6

Shake For Me

Omar & The Howlers

“Blues Story”

4

7

Dust My Broom

Steven Seagal & Thunderbox

“Mojo Priest”

11

8

The Son Of The Preacherman

Ike & Tina Turner

“Live in Paris”

14

9

When the Blues Come Knockin’

Gov’t Mule+Little Milton+Johnny Neel

“Warren Haynes Presents: The Benefit Concert vol.1”

10

10

It Hurts Me Too

Warren Haynes & co.

“Warren Haynes Presents: The Benefit Concert vol.1”

11

11

Further On Up The Road

Bobby Blue Bland

“The Best of Bobby Blue Bland”

11

12

Last Encore

Larry Garner

“Blues Story”

5

13

You Don’t Know Me At All

Bettye laVette

“The Scene Of The Crime”

4

  HOTEL BLUES 

 Data:03/02/2008 

 

TEMA

AUTOR/ALBUM

Track

1

Smoke You Out

The Donnas

“Bitchin’”

10

2

3 Handed Woman

Lucky Peterson

“Double Dealin”

9

3

Shame, Shame, Shame

Johnny Winter

“Let Me In”

11

4

Shame, Shame, Shame

Jimmy Reed

“Blues Story”

2

5

Shake Your Hips

Slim Harpo

“The Excello Singles Anthology”

3

6

Rockin’ The House

Memphis Slim

“Blues Story”

13

7

Since I Met You Baby

Hacienda Brothers

“Music For Ranch & Town”

8

8

Hard Mind

Chris Duarte Group

“Blue Velocity”

3

9

Big Leg Woman

Willie Dixon

“Lost Blues Tapes (More American Folk Blues Festival)”

7

10

It Hurts Me Too

Elmore James

“Blues Story”

10

11

Hoochie Coochie Man

Muddy Waters

“Muddy “Mississippi” Waters Live”

5

12

I Can’t Be Satisfied

Paul Rodgers

“Muddy Water Blues”

3

13

Come Back Baby

Eric Clapton

“Reptile”

5

14

Stone Free

Jimi Hendrix & Band Of Gypsys

“Live at Fillmore East”

1

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

NADIE LE TOCA LOS HUEVOS A JESÚS

NADIE LE TOCA LOS HUEVOS A JESÚS

Aquesta és la frase més repetida pels habitants de l’hotel en les darreres dates. I es que a l’Hotel Blues han passat moltes coses des del Nadal cap aquí.

Abans de les festes nadalenques, la FIDPRDB (Federació Internacional De Programes Radiofònics De Blues), va amonestar a l’establiment, per el que varen anomenar una “baixada en el nivell musical”. El fins el moment anomenat Zepel.línic, va reunir el gabinet de crisi. 

Un cop acabada la reunió, el Director li va tornar el seu gabinet a Crisi i va dur a terme un acte que mai ningú hauria esperat que fes un home de la seva categoria i trajectòria. Donar la cara.

I ho va fer en una declaració solemne expressada en aquests termes:

“Em sua la polla el que diguin els borratxos carcamals aquests de la puta FIDPRDB, la RCMPCII,  els CTRESPEO dels collons o la mare que va parir a Peneque. L’únic que passa aquí és que no ens surt de la borsa escrotal de fer-ho millor. Feia temps que el meu estimat i de vegades no prou ponderat Emili Dragone ho venia dient, “... és que no s’ho mereixen...””, en al·lusió al mèrits dels oients i a l’altíssima qualitat dels continguts dels programes parits a l’Hotel Blues. Les crítiques varen arribar de sectors totalment dirigits i mal aconsellats (El clan del cartero, los taberneros españuflos, etc...) i feien referència al recurs valent i arriscat del director de programar tres versions diferents d’un mateix tema en un sol programa, al fet que en el següent programa no sonés ni un sol blues blues, o als sorolls insuportables que varen entorpir el discurs de tot un Lluís Coloma en el darrer programa de l’any.

“Crítiques d’uns envejosos fills de puta” fa filosofar, des del més profund respecte per la llibertat d’expressió, el gran Director.

Alguns rotatius, però, no varen respectar la trajectòria de tan il·lustre establiment i ràpidament varen enterrar la llegenda, demostrant així quant de mal pot crear l’enveja produïda per l’ens que en la seva gènesi respon al nom de admiració.

Tota aquesta caça de bruixes va arribar al seu límit en les vacances de Nadal, quan ocultes en la nit, aprofitant l’absència de personal i el tancament vacacional de l’Hotel Blues, i alimentades pel verí de les forces del mal abans esmentades, una parella de aprenentes a lladregotes varen profanar el sagrat temple de la sabiduria blusera de Badalona amb l’intent de cometre un robatori i varen haver de sortir amb la cua entre cames empaitades per l’únic equip de seguretat format per menys d’un ésser humà: Igor.

 

Passats els mals tràngols, i desprès que Hans visités, amb l’objectiu de crear un espai de diàleg per a l’entesa entre les fonts que alimentaven les veus que s’alçaven contra els continguts del programa i la Direcció de l’Hotel Blues, l’any ha començat amb un clima càlid i engrescador pel que fa l’anàlisi de les grans publicacions especialitzades:

“Els nois van pel segon programa de l’any i han començat a donar senyals d’una clara recuperació.” (Mojo)

“Blues demolidor a Badalona” (New Musical Express)

“Hotel Blues. What else?” (Rollig Stone)

“Nadie le toca los huevos a Jesús” (Blog del programa. O sigui, el que esteu llegint ara)

 

I es que, amb aquests dos primers set-list de l’any, hi ha algú que dubti sobre qui domina el blues a les ones?:

    HOTEL BLUES 

Data: 13/1/2008

  
 

Tema

Autor/Album

Track

1

Sweet little rock n’ roller

Rod Stewart / Best of

12

2

Love don’t care

Tommy Castro / Painkiller

1

3

I Still want to be your baby (take me like I am)

Bettye laVette/ The scene of the crime

1

4

Look at little sister

Stevie Ray Vaughan / Soul to soul

3

5

Boom Boom

John Lee Hooker / Hooker (4CD Box set)

9

6

When I’m Drinking

J.B. Lenoir / Martin Scorsese presents the blues

12

7

Do you fell me

Anthony Hamilton / American Gangster OST

1

8

I can’t quit you baby

Otis Rush / Double Trouble

10

9

I didn’t know much about education

Otis Taylor / Below the fold

7

10

Ride with me

Long John Hunter / Ride with me

1

11

Border town blues

Mannish Boys / Big Plans

1

12

Ain’t that loving you

Derek Trucks Band/ Larry McCray/ Jimmy Harving.

 Warren Haynes Presents: The Benefit Concert vol.1

8

13

Checkin’ up on my baby

Hank Shocklee / American Gangster OST

9

  HOTEL BLUES 

Data: 20/1/2008

Tema

Autor/Album

Track

1

Hotel Illness

The Black Crowes

The Southern Harmony and the Musical Companion

6

2

Dirt in my poket

Joe Bonamassa

Sloe Gin

4

3

Baby what you want me to do/ Bright lights Big City

Omar Kent Dykes & Jimmy Vaughan / On the Jimmy Reed Highway

2

4

Doggin’ it

Volker Strifler Band

1

5

I can’t Stop Cryin’

Janiva Magness / Do I move you

4

6

Marmy’s Boogie

David Giorcelli Trio / Ramblin’ with my boogie

1

7

Dumpster Blues

Watermelon Slim & the Workers

2

8

Sweet Home Chicago

Lurrie Bell / Chicago Blues Session vol.25

8

9

Grown Man Cryin’ Blues

Popa Chubby / Deliveries After Dark

5

10

Wish I’d Never met you

The Rolling Stones / Rarities

8

11

Groaning the Blues

Eric Clapton / From the cradle

16

 

Res més, amics. I recordeu, “nadie le toca los huevos a Jesús”.

Amén.

   

FEINA I MÉS FEINA

Demanem disculpes, però el Zepel.línic ha estat molt enfeinat darrerament i no ens ha donat permís per renovar la informació referent als continguts del programa.

Es clar, dir que el Director ha estat molt enfeinat vol dir que la resta de treballadors de l’Hotel ens em hagut de multiplicar.Em estat negociant la presència de l’Hotel Blues a dos dels propers esdeveniments  més destacats de l’escena musical de la ciutat de Barcelona. El que el director no sap es que tenim una aliada en la promotora de concerts The Project, que respon a les inicials XR i que ens facilita la feina d’allò més. El Director vol que cobrim els esdeveniments de manera detallada, tant, que no li calgui anar a ell en persona. Amb la qual cosa em toca a mi anar-hi i sempre acompanyat d’algú que m’indiqui si els músics son bons, si som en el local correcte, quan haig d’aplaudir o passar inadvertit, etc... Aquest acompanyament me’l fan d’altres treballadors o hostes de l’Hotel, un dia Dragone, un altre el Chino, un altre Igor (que encara que pugui semblar mentida, amb una sola orella i un 5% d’espai d’utilització òptima de cervell, te una oïda finíssima, de fet és l’únic que en sap de blues a l’Hotel), etc.

Be, com deia ja podem confirmar la presència de l’Hotel Blues al concert que oferiran els Campbell Brothers el proper 29 de novembre al Palau de la Música Catalana (pronunciïs aquest nom tot portant-se la ma al cor i entonant unes sentides notes del Cant Dels Segadors), dins del 39 Festival Internacional de Jazz de Barcelona.També, hi haurà representació de l’Hotel al mateix recinte emblemàtic el dia 20 de desembre per cobrir el concert de la Katie Graham Ensemble (homenage to Mahalia Jackson) i el Joyful Gospel Choir, de Nova Orleans, dins la novena edició del Festival de Gospel de Catalunya. 

Després d’aquestes negociacions esgotadores, ( habitualment ningú vol acreditar gent com nosaltres i menys si els actes transcorren dins monuments arquitectònics de tant alt valor), el director ens ha encarregat dos fitxatges imminents per a l’staff de l’Hotel. Exigeix que passin a formar part la plantilla dos personatges singulars. Vol Hugo Chavez com nou cap de premsa i relacions institucionals de l’Hotel Blues. Creu que és un bon home i que total, ja n’hi ha molts que ens voldrien fer callar a nosaltres, amb la qual cosa un home com ell no se sorprendrà ni desanimarà quan a tot arreu li exigeixin silenci quan digui que representa Hotel Blues.I vol també Jaime de Marichalar per que es faci passar per Igor quan aquest no pugui atendre les visites guiades de turistes japonesos que el venen a veure a l’Hotel. És tant alta la demanda de visites per a veure la bestiola que de tant en tant s’estresa i ja ha perdut dues vegades l’ull de vidre i no pot atendre els turistes perquè vomiten i es fan pipí. Diu que ara, aquest senyor tindrà mes temps lliure i podrà fer les substitucions d’Igor quan aquest darrer s’hagi absentar del seu lloc de feina .Fem el que podem però per ara el “caché” d’aquests dos individus és massa alt pel que està disposat a abonar el director.  

Ah! Els set-list dels darrers programes son els següents.

Insuperable:   

Diuenge 11/11/207: 

This is Rock & Roll – The Quireboys (This is Rock & Roll)

I’m Gonna Cry – Neal Black (Blues Story)

If You Got a Good Woman – Johnny Winter (Let Me In)

She’s Too Busy – Smokin’ Joe Kubeck & Benois King (My heart’s in Texas)

Bad Bad Whiskey – Buddy Guy & Junior Wells (Play The Blues)

Little Queen of Spades – Eric Clapton (Sessions for Robert J)

When The Welfare Turns It’s Back On You – Albert Collins (Ice Pickin’)

I’m a Man – Bo Diddley (Blues Story)

You Need Love – Joe Louis Walker & James Cotton (Whole Lotta Love. The songs of Led Zepellin)

I Feel Good – The Campbell Brothers

Whiskey Drinkin’ Woman – Luther “Guitar Jr.” Johnson (Country Sugar Papa)

Beer Drinkin’ Woman – Roy Buchanan (Blues Story)

Good Bye Newport Blues – Muddy Waters (At Newport)                  

Diumenge 4/11/2007: 

They Were Kings – Heavy Trash (Going Way Out With Heavy Trash)

Honky Tonk Woman – Tesla (Real To Reel)

Broken Man Blues – Ritchie Kotzen (Bi-Polar Blues)

Black Snake Moan – Samuel L. Jackson (Black Snake Moan O.S)

Jimmy Bell – Watermelon Slim (The Wheel Man)

Alice Mae – Samuel L. Jackson (Black Snake Moan O.S)

Bring Me Some Water – Koko Taylor (Royal Blue)

Bell Bottom Blues – Tesla (Real to Reel)

Everything is Broken – Duke Robillard (World Full of Blues)

Praise His Name – Imperial Crowns (Prechin’ The Blues)

Reconsider Baby – Lowell Fulson (Blues Story)

Preachin’ The Blues – Son House (The Original Delta Blues)

Talk To Your Daugher – Larry Carlton & Robben Ford (Live in Tokyo)

Diumenge 21/10/2007:

Put It On Me – Ben Harper & The Innocent Criminals (Lifeline)

Temperature – Aerosmith (Honkin’ On Bobo)

Carpet Bagger Blues – The Mannish Boys (Big Plans)

Mean Mean Woman – John Lee Hooker (Hooker 4CD Box Set)

Fancy Man Blues – The Rolling Stones (Rarities)

Long Way – Tota Blues (Insatisfacción Total)

Have You Ever Loved a Woman – Eric Clapton (Blues)

Goin’ Down Swingin’ – Hoesick James (Blues on the Southside)

You’re the Boss – The Brian Setzer Orchestra (The Dirty Boogie)

Her Comes the Snake – Cherry Poppin’ Daddies (The Swing Hits of)

Fins a la propera

Hans 

EL RETORN DE "LA CULEBRILLA CENTRÍFUGA"

El Director ha tornat a experimentar amb substàncies.

És per tots coneguda l’afició del Grandíssim per dur el seu cos a experimentar amb diferents sensacions i estats. Milers de dones poden subscriure aquesta dada, però sobretot milers de facultatius d’arreu del nostre país.

En aquesta ocasió el Director ha volgut provar les noves instal·lacions del nou Institut Dexeus. Sabran que el prestigiós centre mèdic i universitari ha inaugurat recentment les seves novíssimes instal·lacions al carrer Sabino de Arana, que succeeixen a les ja clausurades del Passeig de la Bonanova.

El Director va contactar recentment amb el seu estimat Dr. Sanchozstein, que en el passat va estudiar a fons els genolls i d’altres òrgans vitals del Zepel.línic, i li va pregar que li tornés a mirar el menisc intern del genoll esquerra , que tants problemes li estava ocasionant darrerament.

Una vegada més, el Director es va amorrar a la màquina de l’anestèsia fins que unes infermeres contractades expressament per l’staff de l’Hotel Blues, (amb uniforme oficial talla XXS, còfia i mitges blanques amb lligacames i sabates de taló blanques) el varen separar de la font de l’anestèsic. Testimonis presencials asseguren que el Director no va parar de demanar morfina per a un amic, oferint grans quantitats de diners d’Emili Dragone. Mentrestant, el Dr. Sanchozstein va tornar a fer una obra d’art amb el genoll esquerra del Director i les ofertes d’equips de futbol americà s’acumulen ja a la bústia de l’Hotel, per tal de fitxar-lo com a xutador oficial.

Però totes seran refusades perquè el Director només té un objectiu. El Director només va fer una pregunta en acabar la intervenció al seu estimat Dr. Sanchozstein:

“Dr., podré tornar a ballar com Mick Jagger?”

I el Dr. Sanchozstein li va contestar després d’un tens silenci tot eixugant-se les llàgrimes dels ulls:

 Zepel.línic. El seu famós pas de "La Culebrilla Centrífuga” tornarà a ser admirat quan baixi les escales d l’Hotel Blues”.

Així doncs, aquest diumenge, tots a ballar al ritme que marquin els autentics amos i senyors del blues a les ones, Chino, Dragone, Cuberes, Tio, i com no el gran “Rodillas de Cristal”, l’incommensurable i rasurable Director.

Per cert, els “set list” dels darrers programes varen ser els següents. I ja sabeu, si us ho vàreu perdre, ploreu com a truges:

 Diumenge 7/10/07: 

(I can’t get no) Satisfaction – The Rolling Stones (40 licks)

Who’s Listenin’ In – Walter Trout & Coco Montoya  (Walter Trout & Friends- Full Circle)

Too many cooks (Spoil The Soup) – Mick Jagger (The Very Best Of)

Fast Eddie – Watermelon Slim & The Workers (The Wheel Man)

Spirit in the Sky – The Blind Boys of Alabama (Atom Bomb)

Crossfire – Stevie Ray Vaughan & Double Trouble (3CD Box Set)

Hell At Home – Sonny Landreth (The Road We’re On)

Hard Times – Eric Clapton (Journeyman)

Revolution – Derek Trucks Band (Songlines)

Checkin’ Up My Baby – Mick Jagger (The Very Best Of)

Lateral Climb – Robben Ford (Truth)

 A més, entrevista amb Oriol Carbonell, Director Artístic del XX Festival de Blues De Cerdanyola, i blues en directe amb Hernan “Chino” Senra. 

Diumenge 14/10/07:

 I Feel Free – Cream (Fresh Cream)

Let The Music Set You Free – Popa Chubby (Deliveries After Dark)

Soul Man – Sam & Dave (Soul 4CD Box Set)

Milion Miles – Alvin “Youngblood” Hart (Tengled Up in Blues. Songs of Bob Dylan)

Suitcase – Keb’ Mo’ (Suitcase)

Jelly Roll – Joe Bonamassa (Sloe Gin)

I Can’t Be Satisfied – Eric Sardinas (Treat Me Right)

Sally Likes To Run – Popa Chubby (Deliveries After Dark)

Why Don’t We Do It In The Road – Jimmy Thackery & The Drivers (Blues White Album)

One Man’s Ceiling is Another Man’s Floor – Robben Ford & Susan Tedeschi (Truth)

Midnight Rambler – The Rolling Stones (Let It Bleed)

Black Cat Blues – Cafe R&B (Black & White)

Moving South – Bob Margolin (My Blues & My Guitar)      

BONIQUES HISTORIES DE L'HOTEL BLUES

Què volen que els digui? Aquests nois son grans. I a més  tenen grans idees i iniciatives.

Les vendes dels Valors Hotel Blues han superat totes les previsions. Igor no ha parat de facturar, de contar diners i de donar abraçades a mitges. Hi ha hagut escenes d’histerisme, homes cremant-se a lo Bonzo i dones que no volien altre cosa que intercanviar sexe salvatge amb El Director. Fins i tot s’hi va apropar una senyora d’Avinyonet de la Selva per preguntar que hi feien allà. Han estat jornades de joia i priapisme.

El Director també ha trempat, com habitualment, però aquesta vegada sense una raó sexual que justifiques tal glòria catalana. La raó ha estat la recuperació del cocodril del Director. Aquell cadell de caimà que va aparèixer a la llera del riu Besòs  i que hom pensà que havia estat abandonat. Es coneix que el Josep Ramon,  que així es diu la bèstia, va nedar contracorrent en sentir el diumenge a la nit la musica que venia des de l’Hotel. Fugint dels veterinaris que el custodiaven va anar remuntant el riu i va arribar al port privat de l’Hotel on ja l’esperava Igor, que te un olfacte finíssim. Amb llàgrimes al ull, l’Igor  el va rebre amb el braç obert, moment que en Josep Ramon va aprofitar per clavar-li una queixalada de carinyo a l’orella dreta.El resultat: Josep Ramon a casa i Igor amb una orella de menys. Total, de tot en té un solament, no ve d’aquí.

I quina creieu que va ser la musica que va sortir de l’Hotel el passat diumenge? Doncs com no, la millor. I a més, amb la presència ja de tot l’equip al complert. Dragone, el Chino, El Tío de America (d’aquella manera), i com no, el magnànim, incommensurable, rasuradíssim, lúbric, fetitxista, grandiós, sostenible, infravalorat, hipertestosterònic i zepel.línic Director.

I la música?                                        

Aquí la teniu:    

Rough Justice – The Rolling Stones (A Bigger Bang)

Strange Face Of Love – Tito & Tarantula (Tarantism)

I Take What I Want – Tinsley Ellis (Moment of Truth)

Hadacohl Boogie – Jerry Lee Lewis & Buddy Guy (Last Man Standing)

Better Watch Your Step – Koko Taylor (Old School)

Going Home (Where Women Got Meat On Their Bones) – Son Seals (Deluxe)

Burning Of The Midnight Lamp – Popa Chubby (Electric Chubbiland)

Reconsider Baby – Freddie King (Shelter Records Years)

Six Inch Heels – Duke Robillard (World Full Of Blues)

Bank Robbery – John Lee Hooker, Miles Davis, Taj Mahal...(The Hot Spot)

Another Kind of Love – Joe Bonamassa (Sloe Gin)

Mojo Hand – Lightnin Hopkins (Prestige Profiles)

 ...i ara a plorar com a trujes si no ho veu escoltar i a esperar que aquest diumenge a les 22h no us passi per alt una altre vegada. 

Bon Nadal

Hans.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

Valors Hotel Blues.

  

Segon programa, segon èxit descomunal.

Confirmació que Hotel Blues és un valor que es cotitza, ja no a l’alça, es cotitza molt més enllà d’on la ment de qualsevol broker es pot arribar a imaginar.

Tot això; viure aquesta situació, amb tot el que comporta de bo i de dolent, ha portat al Zepel.línic Director a plantejar-se el llançament de “Valors  Hotel Blues”. Les esmentades accions es podran disfrutar durant cinc anys, excepte en cas d’amortització avançada, llógicament. Les condicions són inmillorables, 25% T.A.E. amb liquidació diària d’interessos durant el primer any i del segon al cinquè aplicant un Euribor a tres mesos +34.15%.

Als cinc anys els valors es convertirán automaticament en Accions Hotel Blues, segons els termes de l’informe registrat a la CNMISCOJONESNHZ. I el millor de tot. Es pot disposar dels Valors Hotel Blues des de només 9.000 euros, que es el valor de mig valor, no sé si m’explico. Això si, s’han de comprar en paquets de 10 valors mínim, per financiar la camapanya de captació que el Director i el seu contable, Emili Dragone posaran en marxa en breu. Penseu que, al fer-ho així, en paquets de deu valors, us podreu acollir a l’oferta “12x10”, en la que pagareu només 108.000 euros,  tenint dret a disfrutar després d’un beneficis molt més alts i rentables. Diem rentables, ja que amb aquests beneficis haureu de fer una sèrie d’operacions que ja es detallarán en el seu moment, per tal de disfrutar-los com millor vulgueu. Però tot al seu temps, golafres!

Per ara, la direcció finançera de l’Hotel Blues, el que si us ben assegura que els 300.000 primers que retireu els  paquets de “Valors Hotel Blues” durant les primeres dues hores, us endureu un magnific joc de Barnús i orinal de “Igor & Lomba”. Cada cosa utilitzada per un dels seus creadors, i no direm qui ha utilitzat què. Incunables autèntics i amb la signatura del Grandíssim Lider i Mentor nostre, el Director. 

El Director també ha fet trascendir la seva intenció d’orinar des de la finestra de la Suitte Presidencial, sobre tots aquells que el molestin si hi ha aglomeracions de matinada per aconseguir lloc per retirar els “Valors Hotel Blues”. I es que, algú es pot ni tan sols plantejar, que el dia que es posin a la venda els “Valors Hotel Blues”, no hi haurà aglomeracions, nervis, empentes, i en definitiva, més garrotades que a la Taberna d’en Maiol?

Normal. Com hem dit al començar, Hotel Blues és un valor en alça. 

Dit això, aqui passem a desglosar el set list que va conformar un dels millors programes de Blues que es recorden a la història de la ràdio mundial, si no el millor, és clar. 

Programa que va incloure un extens i espectacular reportatge des del “5è Festival de Blues de Barcelona”. Grandiós reportatge enregistrat el passat dissabte 15 de setembre al Pavelló Poliesportiu de Valldaura, que incloía entrevistes amb els organitzadors, opinions del públic, i declaracions en exclusiva per als micros d’Hotel Blues, de musics de la talla de Mingo Balaguer, Txus Blues, Albert Bello, Ivan Kovasevic o el Predicador Ramirez entre d’altres.  

I ara si, els temes que varen fer les delícies de grans i petits: 

The Balltrap – Rod Stewart (A Night in The Town)

I’m not Broken – Tommy Castro (Painkiller)

De otra manera – Sonika

So Happy Toghether – Studebaker John &  The Hawks (Self-made Man)

Border Town Blues – The Mannish Boys (Big Plans)

Big Daddy Boogie – Kenny Wayne Shepherd (10 Days Out)

Pon Una Más – Predicador Ramirez y Los Apóstoles del Ritmo (Prisas y Pausas)

What Good is Life? – Guitar Shorty (We The People)

All Along the Watchtower – Jimi Hendrix (Jimi Hendrix Experience 4 CD Box Set)

Open All Night – Bruce Springsteen (Live in Dublin)

Brotherhood Blues – Slick Ballinger (Mississippi Soul)  

I aquest diumenge a les 22h, tornem.

Aparteu les criatures! 

Hans.  

BOYS ARE BACK IN TOWN

 Com cantava Thin Lizzy, els nois han tornat a la ciutat. Bé, en aquest cas, els senyors madurs han tornat a la ciutat.El darrer  diumenge 16 de setembre, va obrir les seves sagrades portes l’establiment hoteler amb més glamour i més ritme de la Costa Brava, l’Hotel Blues.

Ho va fer per primer cop al mes de setembre, dada que confirma la imparable ascensió d’aquest programa, ja considerat per molts entesos en la matèria com pal de paller, cadafalc o, com es coneix dins dels cercles de la cultura catalana i mundial, la hostia en bicicleta.

El retorn va ser conduït en aquesta ocasió pel sempitern, imprescindible, atractiu, morbós, provocatiu, dantesc, formós, eròtic i zepel.línic Director, i per Emili Dragone (acompanyant el seu nom hi anaven tota una sort d’adjectius qualificatius enaltint la figura de tant il.lustre hoste que el Dirctor ha suggerit amablement no incloure). (Bé, en concret ha dit: “…si algú tracta de fer-me la més mínima ombra aquest any, faré que li tallin els (…) i que els pengin a l’entrada de l’Hotel de manera que sonin cada cop que s’obri la porta!!!)

El “Chino” i “el Tio de América”, varen declinar la seva presència per raons de caire privat. (operació de fimosi l’un, i depilació d’esquena i natges l’altre). 

En referència al contingut propi del programa, que n’hem de dir… Parafrassejant al gran Emili Dragone “…això no s’ho mereixen…”

Va ser un programa amb rock n’ roll i amb blues de qualitat, en el que en moments concrets, els seus conductors varen obrir el joc cap a les bandes del soul i el hard rock, tot mostrant una vegada més el domini perfecte del ritme de joc, i com no, adornant amb detalls propis dels millors temps de la història de la ràdio, passatges, que en mans d’altres, no hagueren passat mai de vulgars i totalment prescindibles.

Ens varen mostrar, no només el camí per on haurà de desenvolupar-se el devenir del programa aquest any, sino que varen marcar les línies mestres del futur més inmediat de la radiodifusió mundial.

Si senyors, i obviament, senyores, ho podem dir més alt però no més clar: HAN TORNAT.

I han tornat per quedar-s’hi.

Jo de vostés no perdria el temps els diumenges a la nit probant de satisfer les seves parelles amb numerets de diumenge nit, llenceria fina, slips amb estampats impossibles i posada en pràctica de les postures 36 i 77 del manual del amant salvatge. Desenganyem-nos, l’unic que pot dur a terme amb èxit totes aquestes propostes, surtir-ne clarament reforçat i a més, no donar-hi cap mena  d’importància, està diumenge rera diumenge en aquells precisos moments donant el millor de si mateix i dels que el rodejen, al vell mig del hall de l’Hotel més emblemàtic del món del blues, l’Hotel Blues.(Sempre amb el permís de la Casita Blanca).

 L’incomparable set list d’aquest diumenge va ser el següent: 

Blues Hotel – Koko Taylor & B.B. King (Royal Blue)

Too Much, Too Young, Too Fast – Airbourne (Runnin’ Wild)

Pills, Demons & Etc. – Velvet Revolver (Libertad)

Livin’ it Down – Albert Lee (Road Runner)

Leaving Home – Bill Perry (Don’t Know Nothin’ bout Love)

Say You Will – Ben Harper & The Innocent Criminals (Lifeline)

Black Dog – Led Zeppelin (How The West Was Won)

I’ve Got News – Watermelon Slim & The Workers (The Wheel Man)

Killing Floor – The Ford Blues Band (The Butterfield/ Bloomfield Concert)

I’m Bad Like Jessee James (live) – John Lee Hooker (Hooker 4CD Box set (CD 3))

Somebody – Tinsley Ellis (Moment of Truth)

Magic Rooster Blues – Chris & Rich Robinson (Brothers of a Feather Live at Roxy)

Under the Sky – The Answer (Rise) 

Una vegada més, si s’ho va perdre, plori com una serp escapçada.

I un consell, no s’ho torni a perdre aquest diumenge, amb el millor reportatge en exclusiva del “5è Festival de Blues de Barcelona” amb entrevistes i opinions en exclusiva dels millors musics de l’escena bluesera de Catalunya, l’estranger & the rest of the world!

Diumenge, 22h. Al 94.4 de la FM o a www.rcb.es  : HOTEL BLUES 

Hans

L’únic.

Semper Fidelis 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

EL DIRECTOR ES UN PREDADOR

Qué hi ha algú?

  

Hola?

  Be, com si no haguesin passat cinc mesos i vint i cinc dies. Vinga. Som-hi. Ejjm! Cof! Cof! Un, dos… A por ellos… 

 

Sempre m’han meravellat els cocodrils. Be, els cocodrils, els taurons, els elefants, els rinoceronts, Eric Clapton, Yosemite Sam, el Cap de Creus, Cadaqués, Aitana Sanchez Gijón, Eva Longoria, Ed Delline, Averell Dalton, el nº 6 de Casa Pepe (sense allioli), Magic Johnson, Rod Stewart, Felipe Gonzalez, el vi del Somontano, Larry Bird, la rana Gustavo

Perdó, la emoció dels referents de tota una vida em fa perdre l’oremus. Com deia, sempre m’han meravellat els cocodrils. Sempre sembla que estiguin morts. Mai saps si respiren o és el rigor mortis de qui ha anat expirant lentament sucarrimat pel sol. Et poden jurar que no, que són vius, i tu tels mires i no observes el més mínim moviment. I en el moment que menys t’ho esperes, quan creus que ara ja si, que a tu no te la foten, que aquest està mort de veritat…ZAS!!! D’un moviment diabòlicament ràpid, sec i certer, s’han cruspit al pobre ñu que passava per allà tot distret pensant, “mira, un cocodril mort”.

Doncs així estava aquest blog, com els cocodrils al sol. Ni un moviment aparent, ni un sol senyal de vida en cinc mesos i vint i cinc dies com dèia abans. Res. Mirant des de fora, es clar. Perqué si poguessiu haber mirat a l’altre costat, si haguessiu  pogut trencar la pantalla i entrar al vell hotel ho haurieu passat d’alló més. De veritat, us ho prometo.

Els qui fent servir un tant per cent molt minsu de matèria gris us heu espabilat i heu anat conectant la ràdio els diumenges cap a les 22h, o bé conectant-vos a internet a la mateixa  hora i el mateix dia, haureu anat comprobant que no menteixo.

M’explico. No vull vendre cap sopar de duro, no vull enganyar a ningú, l’hotel és l’hotel, i a nivell de personal tot continua igual, lamentablement.

 Dragone, Chino, el Tio de América, Adhuc, Montse Cuberes, Hans, Igor, Helga, Adolf, Onèsim i com no, el “Big D.”, l’inimitable, inabastable, majestuós, excitant, lúbric, mausolèic, totèmic i zeppel.línic Director.

Resumint, una casa de putes.

Aclarat aquest punt, deia que qui ha tingut la fortuna de seguir diumenge rera diumenge l’Hotel Blues, haurà comprobat que des de aquell ja llunyà 14M, el nivell musical del programa no ha fet més que revaloritzar-se.

Al més de juny varem tenir la fortuna de comptar en directe al hall de l’hotel amb els Smoking Stones, padrins del programa, que ens varen venir a presentar el seu nou disc “Cocksucker Blues”. I van interpretar dos temes en acústic i en riguros i exclusiu directe. Com sempre, Smoking Stones increíbles.

Aixó va ser quasi el fi de festa, ja que el programa següent era el darrer de la temporada. Varem tancar per vacances. Curtetes pel meu gust. Res, tres mesos i pico.

Molts pansaven que alló no podría seguir així. Que aquesta temporada sería la de la devallada, que no es podía mantenir un tan alt nivell. Alguns ho dessitjaven fins i tot. Peró amics, la gran roda ha tornat a girar amb força, la flama a continuat cremant a una temperatura i un alçada dantesca. Només la mala vida i la poca consideració vers la figura de l’ilustre amfitrió per part del equip abans esmentat, han alimentat les esperances d’aquells qui empesos per l’enveja dessitgen la fi de tant triomfant Hotel.

No us ho creieu? La qualitat musical dels primers sis programes no deixa cap mena de dubte. Feu-hi un cop d’ull…i ploreu si no hi heu estat atents:

 “Nobody Said it Was Easy” – The Four Horsemen (Nobody Said it Was Easy)“Even Flow” – Pearl Jam (Ten)“Stop Messin’ Around” – Aerosmith (You Gotta Move DVDA)“Fine Cadillac” – Guitar Shorty (We the people)“I Feel Good” – Albert Cummings (Working Man)“Someday Baby” – Bob Dylan (Modern Times)“(Sittin’ on) The Dock of the Bay” – Popa Chubby (Live at FIP)“Tumblin’ Dice” – The Rolling Stones (Exile on Main Street)“My Babe” – Rudy Rotta & Friends“John the Revelator” – Son House (The Original Delta Blues)“John the Revelator” – Gov’t Mule (Dose)“Certified” – James Cotton (1995 We are the Blues)“Black Rain” – Ben Harper (Both Sides of the Gun)“The Mystery Spot” – Five Horse Johnson (The Mystery Spot)“Conspirancy” – The Black Crowes (The Lost Crowes)“Don’t Start Me Talking” – The New York Dolls (Too much, Too soon)“The Kiss of Fire” – John Primer (Knoking at your Door)“Black Water Blues” – Irma Thomas (Our New Orleans)“Road Dog” – C.J. Chenier (Step it Up)“Who’s Been Talking” – Lucky Peterson (1995 We are the Blues)“Forgiven” – Ben Harper (Burn to Shine)“Mister PC” – Paul Camilleri (Another sad Goodbye)“Flaming Mamie” – Koko Taylor (Queen of the Blues)“Trouble Wasting” – Joe Bonamassa (A new Day Yesterday live)“No more lovin’” – Anisteen Allen (New York City Blues. The big Apple blues Scene)“Wait for me” – Susan Tedeschi (Wait for Me)“Rollin’ & Tumblin’” – Bob Dylan (Modern Times)“Woman” – Wolfmother (Wolfmother)“Always the Pretenders” – Europe (Secret Society)“Have you ever seen the rain” – Rod Stewart (Still the Same)“Travellin’ Band” – Jerry Lee Lewis & John Fogerty (Last Man Standing)“24 Hours” – Café R&B (Very Life)“On your Way Down” – Elvis Costello & Allen Toussand (The River in Reverse)“We shall be free” – Paul Rodgers & Sam Moore (Overnight Sensational)“Woman across the river” – The Allman Brothers Band (Hittin’ the Note)“Black Cadillac” – Lightnin’ Hopkins (Prestige Profiles)“Jump in my Car” – David Hasselhoff“Confessin’ the blues” – Chuck Berry (Run Around)“Looking the worl Over” – Ciro Fogliatta (Miss Parrot)“Ride With Me” – Long John Hunter (Ride With Me)“Unclean Waters” – The Dirty Dozen Brass Band (We Got Robbed)“Feels Too Good” – Jelly Roll All Stars (Must Be Jelly)“Jake’s Cha-Cha” – Shakey Jake (Prestige Profiles)“Mama, Talk To your Daughter” – J.B. Lenoir (Martin Scorsese Presents…)St. Francisco Bay Blues” – Eric Clapton (Unplugged)“Long John Blues” – Dinah Washintong (Blues Story)“Going Away” – Lightnin’ Hopkins (Prestige Prof.)“Don’t Decieve Me” – Screamin’ Jay Hawkins (Blues Story)“Swingin’ the Boogie” – Lluís Coloma (Boogieology)“Dancing on Broken Glass” – Jimmy Thakery (2000 Roots & News)“Jakob’s Ladder” – Bruce Springsteen (We Shall Overcome)“Fishnet” – Duke Robillard (2000 Roots & News)“Wholesale Dealin’” – Sonny Terry & Brownie McGhee (Prestige Profiles)“Lonely Avenue” – Lluís Coloma (Lonely Avenue)“Tonky Boogie” – Forrest Sykes“Going to Malaysia” - Lluís Coloma (Lonely Avenue)“Sunday Morning” – Duke Robillard (Groove a’Rama)“Friday Night Shuffle” – Larry Carlton (Sapphire Blue)“The Spirit of The Blues” - Lluís Coloma (Lonely Avenue)“Torpedo Jive” – Axel Zwingenberger (Power House Boogie)“Slow Sunset Blues” - Lluís Coloma (Lonely Avenue)“Got to have It” – Willie Mabon“The Ball” - Lluís Coloma (Lonely Avenue)“Stop Stoppin’ Me” – Roosvelt Sykes (Music is my Bussiness)“Whole Lotta Loving” -  Professor Longhair (Crawfish Fiesta)“Tea at down. Part II” - Lluís Coloma (Lonely Avenue)“Ghost Riders” – The Outlaws (Best Of…)“Jody’s Got Your Girl & Gone” – Lucky Peterson (Black Midnight Sun)“Morning Train” – The Campbell Brothers“Crow Jane” – Derek Trucks Band (Songlines)“Cold Lonely nights” – Lonnie Brooks (Live From Chicago)“One Kiss” – Jimmy Rogers (Hard Working Man)“Rock Me Baby” – Pappo (Buscando un amor)“Rock me Baby” – Etta James ( Burnin’ Down The House)“Devil Ride” – The Campbell Brothers (Can you Feel It?)“Blues in the Night” – Van Morrison with Georgie Fame and friends  (How long has this been Going On)“Back of My Hand” – The Rolling Stones (A Bigger Bang)“Hard to Thrill” – JJ Cale & Eric Clapton (The Road To Escondido)“Messin’ With the Kid” – Popa Chubby & Black Coffee Blues Band 

…I aixó només ha fet que arrencar. Com podeu comprobar, la crema del blues rock només la trobareu a l’Hotel Blues. Ja hem rebut la visita del nostre amic Lluís Coloma, que va venir a presentar el seu  darrer  CD, “Lonely Avenue”. Una meravella de disc i una persona entranyable.

Així que si us heu perdut tot aixó, només us queda plorar i cridar com a trujes i reservar-vos el proper diumenge a les 22h per vosaltres i la vostra ràdio. Una copa del vostre licor favorit i la companyia d’una bona… , en definitiva, que aquest diumenge dia 19 a les 22h torna la trouppe de l’Hotel Blues per tancar el cap de setmana amb un inmillorable sabor de boca. I d’aixó nosaltres en sabem molt.

 

Apa! Aprendre pel #&@!!

 El Director.           

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres